martes, 24 de abril de 2012

Dècada 70. Diversitat d'estils

 El començament de la dècada 70 va venir de la mà de la mort de grans artístes que formaven part del mon de les drogues.

  • Aquestos són els considerants els màrtirs del Rock. Víctimes de la droga.
  • La seva mort va fer que es consideraren llegendes i mites.
  • Molts d'ells moriren als 27 anys. (Veure la madición de los 27).

Los 70 es caracteritza fonamentalment per:

  • Donar més importància a l'aspecte visual que a la sonodirdad musical. per tant:
    • Imprescindible pantalles gegants de vídeo.
    • Joc de llums en els concerts.
  • Saturació en la distorsió de guitarres elèctriques.
  • Simplicitat rímica. (Veure exemple Heavy metal).
  • Surgeixen algunes de les bandes de rock més importants.
    • Capaços de penar tot un estadi.
    • Música Rock és líder en venda.
    • Bandes:
      • Led Zepellin.
      • Deep Purple
      • Queen.
      • Balck Sabbat.
      • Pink Floid.
      • Entre altres...
ESTILS MUSICALS:

És en aquesta dècada quan el Rock comença a diversificar-se en molts subgèneres.

A) Per una banda, apareix el HEAVY METAL i el HARD ROCK.

  • HARD ROCK
    • És més proper al Blues però amb una sonoritat molt més potent.
    • Destaquem grups com AC / DC, Motorhead, Deep Purple, Led Zepellin o Judes Priest.
  • HEAVY METAL:
    • Cuida més l'aspecte extern del músic.
      • Cuir. 
      • Cazadora amb claus.
      • Vaqueros cenyits
      • Cabell molt llarg
    • Grups: Motörhead, Aerosmith, Black Sabbat, Manowar, etc..
B) Per altra banda, en l'altre extrem dels durs, neixen 2 tendencies:
  • MUSICA DISCO: 
    • Prové del Soul Negre i del Funky.
    • És fa famosa arrel de la pel·lícula "Saturday Night Fever", on s'observa que és música pensada per ballar.
    • Conseqüència: Les discos guayen fans i clients.
  • POP MOR:
    • Un pop molt melòdic i amb poca substància.
    • Música fàcil d'escoltar.
    • Famosa gràcies a grups com The Carpenters o ABBA
C) ALTRES ESTILS:

  • Rock Simfònic o Progressiu: 
    • Consiteix a afegir al rock elements de la música clàsica.
    • Destaquen: Pink Floyd, Genesis o Yes.
     
     Un exemple encara que es de l'any 91 és "Nothing else matters"


  • Glam-rock:
    • Caracteritzat per:
      • L'ús de maquillatge en els homes.
      • Vesturari extravagant.
      • Ambigüetat sexual.
    • Liderat per:
      • David Bowie (El home de les mil cares)
      • Queen.
      • En espanya Miguel Bosé
  • Reggae:
    • Nascut a Jamaica
    • Música asociada als rastafaris pacífics que els agrada la marihuana
    • Ritme ballable
    • Gran varietat d'instruments de percussió
    • Ritme típic de guitarra elèctrica és una mescla dels rítmes següents:
    • Bob Marley és el principal representant.

  • Rock Latino: Liderado por Santana.
  • Ska:
    • Caracteritzat per les notes a contratemps de la guitarra elèctrica.
    • És música acollida per "los cabeza rapada", normalmente blancs de classe obrera.
    • Lletres protesta sobre la societat
    • Ska-p és el grup espanyol més conegut
  • Abans del 73, gran proliferació de cantautors que copien l'estil de Bob Dylan.
    • Destaquen: Leonartd Cohen, Joni MItchell, Neil Young o Bruce Springsteen.
    "Allelujah" de L.Cohen
     
      "Blinded by the light". B.Springteen

  • Punk: 
    • A causa de la crisi econòmica (crisi del petroli) del 74 a Europa,més concretament a Gran Bretanya,  comença a sorgir una generació de joves aturats, violents i sense futur amb lema "No Future".
    • En altres èpoques, els joves varen trobar en el rock la manera d'entretenir-se i rebelar-se, però en aquesta dècada, els artistes de rock eren multimillonaris, per tant els joves no es sentien identidicats
    • Es caracteritzen per la seva roba de pobresa, pentinat amb cresta, amb ulleres de sol ("no future").
    • Música:
      • Fàcil.
      • Tempo ràpid
      • Els crits són constants.
      • Pogo: ball típic inventat per baixista de Sex Pistols, que consistia en botar constantment i al mateix temps pegar-se cops en el cap uns amb l'altres.
    •  Alguns grups destacats eren The Ramones, Sex Pistols o The Clash ...

    SEX PISTOLS "Dios salve a la reina" 

domingo, 22 de abril de 2012

The Beatles

Documental

Dècada 60. De la generació Beat al Hippie

     A principis dels anys 60, el Rock'n'Roll, havía passat de ser una mode d'una generació de joves inconformistes que trovaren en el rock'n'roll la via d'expressió a la reveindicació de llibertat a ser una moda del negoci de les discogràfiques.

    És en aquesta època quan el rock'n'roll perd el "roll" i neix la música que rep el nom de Rock, la qual derivarà en molts estils. 
    
    Les diferències principals entre Rock'n'Roll i Rock són:
  • El Rock reafirma i potencia l'element electrònic, (Guitarra electrica, Baix elèctric, Batería i veu).
  • El Rock'n'Roll te un ball amb pases establertes i el Rock no. Click pases de rock'n'roll
    En aquest àmbit, el Rock s'extendrà als dos costats de l'Atlàntic (Europa i Amèrica)
Grups representants Europeus:
  • The Beatles
  • The Rolling Stones
  • The Who 
  • The Animals 
  • Entre altres..
Grups representants Americans:
  • The Doors
  • Jimmy Hendrix
  • Janis Joplin
  • Entre altres...

LA INVASIÓ ANGLESA
    Gràcies a la Radio o les discogràfiques, el rock'n'roll no va quedar solament a America sinó que va arribar a Europa, on més concretament, en Gran Bretanya, apareixen grups molt importants que fan música derivada del Rock'n'Roll Americà. Estudiarem només eels dos grups més significatius: The beatles i The rollings.

THE BEATLES

  • Grup de Liverpool format per:
    • John Lennon.
    • Paul McCartney.
    • George Harrison.
    • Ringo Star.
  • Prompte, la seva música arrivarà a tot al mon gràcies a a la ràdio i al gramòfon.
  • Varen moure masses de gent per dos motius:
    • La seva música agradava a quasi tot el mon.
    • Vares ser un fet social.
  • Fan música de molts estils, però fan una gran quantitat de música destinada a agradar, a vendre, melodiques, que prompte rebria el nom de música Pop.
  • Són considerats "chicos buenos" a diferència del Rolling per:
    • La manera de vestir (corbata, traje. etc..)
    • Sempre pentinats.
    • Lletres poc controvertides.
  • Fan música d'estil blanc de Buddy Holly.
  • Considerats els creadors del Pop
DOCUMENTAL

Recopilació de cançons dels Beatles



Contrariament als Beatles...

THE ROLLIN STONES

Vocalista Mick Jagger

Grup de Rolling Stones


  • Considerats "chicos malos" a diferència dels Beatles per:
      • Actitud provocadora i inconformista.
    • No van tan ben vestits com els Beatles.
    • Són fidels del R&B per tant fan música d'influència negra (Chuck Berry).
    • Moltes vegades els seus concerts acaben en baralles.
  • Considerats els primers en fer rock sense "roll"
  • Un dels seus grans èxits va ser "Satisfaction"
  • Cal dir que, encara que aparentment Els Beatles i els Rolling són contraris i rivals, ha sigut necessari l'un de l'altre per poder triomfar de la manera que ho varen fer.
LA RESPOSTA AMERICANA

La resposta del contienen Americà la trobem a California, on es fa un tipus de Rock:
  • Música simple i enganxosa
  • amb lletres:
    • Despreocupades de la vida dels surfistes i ambients de platja
    • Injustificadament optimistes.
  • "Beach Boys" és el grup més conegut.

    A mitjans dels 60 i, com a conseqüència del moviment "Beat", la joventut de New York, San Francisco i Los Angeles s'inicien en el moviment Hippie amb els seus postulats de pau, amor, no violència i drogues.
Valors i estètica Hippie
    En aquesta època i en aquest moviment, certes drogues estaven permeses, especialment el LSD, la qual cosa influeix en la música de l'època, perquè molts grups investiguen i intenten simular els efectes alucionògens d'aquest àcid. Estem en el naixement del àcid-rock o Rock psicodèlic. Un dels exemples d'aquesta busqueda de plasmar musicalment els efectes del LSD el trobem a la cançó "Lucy in the Sky with Diamons" dels Beatles.



    En la línia dels postulats Hippies naixen les folksongs, que són cançons protesta, és a dir, naix el cantautor o folksinger en l'estil de Folk-Rock.  El cantauror més destacat les Bob Dylan. 

Observeu la temàtica de la cançó "Subterranean Homesick Blues" 

Observeu quina formació instrumental està tocant en la cançó "Hurricane".

   També és a mitjans dels anys 60 quan naix el Funk o Funky:

  • en l'ambient nocturn de les comunitats negres
  • músics afroamericans fusionaren soul, soul jazz y R&B donant lloc a un nou estil rítmic i bailable
  • Música que predomina:
    • Part rítmica 
    • Els riffs de baix elèctric com motiu central de les cançons. 
    • Slap bass:
      • Literalment bufetada baix (de la manera en què es toca el baix)
      • Tecnica del baix que es fa tocant notes greus amb el pulgar i notes més agudes amb els altres dits de manera que pot imitar en certa manera a la bateria. 
      • Exemple: (del funk de hui dia no dels anys 60)
  • James Brown és un dels més importants en aquest estil. "I feel good" és la cançó que el va fer famòs.
  • Un altre exemple d'aquesta música tan rítmica és:

ELS MACROFESTIVALS

Desde els anys 50, s'habíen organitzat concentracions musicals però la dècada dels 60 serà la dels macrofestivals com:
  • Miami Pop Festival.
  • El de Monterrey.
  • Atlanta Pop Festival.
  • En 1969, el més conegut, "Woodstock Musica and Art Fair Festival" (més conegut com el de Woodstock).  on es respirava absolutament ambient Hippie i on va cumplir a la perfecció el lema "Sexo, drogas i Rock'n'roll".
Cartell publicitari del festival
Vista panoràmica del festival



    • 3 dies de música ininterrompuda.
    • Festival on es respirava absolutament ambient Hippie i on va cumplir a la perfecció el lema "Sexo, drogas i Rock'n'roll".

jueves, 19 de abril de 2012

Introducció/Terminologia

Mira el següent vídeo i fem un petit debat a classe. Pachelbel me persigue




INTRODUCCIÓ

    No resulta fàcil delimitar i donar una visió completa dels grups i corrents en el breu espai que disposem.
  • Hauríem de contemplar l'ambient social, formes de vida, vestimenta, trets musicals, lletres de les cançons...
  • A més que un mateix autor o grup podria passar per diferents estils. Un clar exemple es la banda Queen.

    Tot això resultaria extremadament extens.

    El període musical que tractarem és el de les diferents branques en què s'ha dividit el Rock and Roll a partir dels anys 60. El POP i el ROCK amb la quantitat de subgèneres que es van formar. El món Pop i Rock és ple d'etiquetes que intenten parcel·lar les diferències musicals produïdes dins mateixos estils. De vegades resulten mínimes o inexistents per l'oient o espectador. 

LA MÚSICA POPULAR

     La música popular ha estat sempre una resposta directa, per part del poble, a la música culta. No és que fos una resposta reivindicativa, sinó que necessitaven una música prou senzilla i accessible per a les oïdes menys educats, musicalment parlant. 

    No serà fins a mitjans del S.XX quan els etnomusicòlegs plantegin seu estudi més profund. 

TERMINOLOGIA
    Els termes Rock & Roll, Rock i Pop resulten ambigus, ja que depenen del país i de l'ús restringit que fem d'aquestes paraules.


  • Rock'n'Roll
    • En principi és la música popular americana sorgida en la dècada dels anys 50. Sent la fusió bàsicament del Rythm and Blues (música negra) amb Country (música blancs). 
    • Aquest terme va sorgir del programa de radio "Moondog's Rock'n'Roll Party" dirigit pel  Disk-Jockey Alan Freed qui emitia música negra en Cleveland l'any 1952.
    • Significa literalment els dos moviments que fa un vaixell
  • Rock 
    • La música que es va iniciar en la dècada dels anys 60 molt relacionada amb el Rock and Roll.
    • Una clara diferència amb el Rock'n'Roll és que e´Rock perd el ball
    • Té un sentit molt més ampli que abasta molts subgèneres.
    • La seva estructura tradicinal són "guitarra-baix-bateria-veu", amb riffs saturats i solos penetrants de guitarra, amb un gran nucli rítmic de baix i bateria, i amb veus més estripades. 
  • Pop
    • En el sentit ampli, la música "pop", fa referencia a la abreviatura de música "popular"
    • En un sentit més restringit s'aplicaria a la música nascuda des trobada entre folk i Rock a la dècada dels 70, també anomenat Pop-Mor (una música rock però més suau, més melòdica, menys rítmica, amb arranjaments més elaborats, enganxosa, amb estructura "vers-tornada-vers" i normalment més assimilable per al gran públic).