Boheme. Puccini

ópera en 4 actos de Giacomo Puccini
1/8 2/8 3/8 4/8 5/8 6/8 7/8 8/8

Tosca. Puccini

ópera en tres actos, de Giacomo Puccini 1/8 2/8 3/8 4/8 5/8 6/8 7/8 8/8

Mefistoles. Arrigo Boito

ópera en un prólogo cuatro actos y un epílogo de Arrigo Boito
1/12 2/12 3/12 4/12 5/12 7/12 8/12 9/12 10/12 11/12 12/12

La hija del regimiento. Donizetti

ópera cómica en 2 actos de Gaetano Donizetti 1/8 2/8 3/8 4/8 5/8 6/8 7/8 8/8

Los demonios de Loudun

Opera en 3 actos de Krzysztof Penderecki
1/3 2/3 3/3

Attila. Verdi

Opera en un prólogo y tres actos de Giuseppe Verdi y libreto de Temistocle Solera
1/2 2/2

Ariadne auf Naxos. R. Strauss

Opera en dos partes de Richard Strauss libreto de Hugo von Hofmannsthal
1/1

Aida. Verdi

Opera en cuatro actos de Giuseppe Verdi y libreto de Auguste Mariette
1/1

La mujer sin sombra. R. Strauss

Opera con 3 actos de Richard Strauss, libreto de Hugo von Hofmannsthal
1/2 2/2

Semiramide. Rossini

ópera en dos actos de Gioachino Rossini
1/3 2/3 3/3

Barbero de Sevilla. Rossini

Opera bufa en dos actos de Gioachino Rossini
1/13 2/13 3/13 4/13 5/13 6/13 7/13 8/13 9/13 10/13 11/13 12/13 13/13

La Traviata. Verdi

Opera en 3 actos de Giuseppe Verdi
1/8 2/8 3/8 4/8 5/8 6/8 7/8 8/8

La Juive. J.F.L Halevy

Opera en cinco actos de Jacques Fromental Lévy Halévy y libretode Eugène Scribe
1/2 2/2

Norma. Bellini

Opera en dos actos de Vincenzo Bellini con libreto de Felice Romani
1/1

Peter Grimes. B. Britten

Opera en 3 actos de Benjamin Britten con libreto de Montagu Slater
1/1

Orfeo. Monteverdi

Opera un prólogo y cinco de Claudio Monteverdi y libreto de Alessandro Striggio el Joven
1/1

Pagliacci. Ruggero Leoncavallo

Opera de un prólogo y dos actos con música y libreto de Ruggero Leoncavallo
 1/1

El elisir d'amore. Gaetano Donizetti

Opera cómica en dos actos de Gaetano Donizetti y libreto de Felice Romani
1/1

Luci di Lammermoor. Gaetano Donizetti

Opera en tres actos de Gaetano Donizetti con libreto de Salvatore Cammarano
1/2 2/2

Elektra. Richard Strauss

Opera en un acto de Richard Strauss y libreto de Hugo von Hofmannsthal
1/2 2/2

Boris Godunov. Músorgski

Ópera en 4 actos y un prólogo música y libreto de Modest Petróvich Músorgski
1/2 2/2

Idomeneo rey de Creta. Mozart

Opera en 3 actos de Wolfgang Amadeus Mozart y libreto de Giambattista Varesco
1/1 2/2

La clemenza de Tito.Mozart

Opera en 2 actos de Wolfgang Amadeus Mozart y libreto de Caterino Tommaso Mazzolá
1/2 2/2

Salomé. Richard Strauss

Opera en un acto con música y libreto de Richard Strauss
1/2 2/2

Madama Butterfly. Puccini

Opera en tres actos de Giacomo Puccini y libreto de Giuseppe Giacosa y Luigi Illica.
1/2 2/2

Il trobatore. Verdi

Opera en 4 actos de Giuseppe Verdi y libreto de Salvatore Cammarano 1/1

Rigoletto. Verdi

Opera en 3 actos de Giuseppe Verdi libreto de Francesco Maria Piave 1/2 2/2

La Cenerentola. Rossini

Opera en 2 actos con música de Gioachino Rossini y libreto de Jacopo Ferretti
1/2 2/2

Armida. Rossini

ópera en tres actos de Gioachino Rossini con libreto de Giovanni Schmidt
1/2 2/2

Las bodas de Figaro. Mozart

1/2 2/2

La italiana en Alger. Rossini

Opera en dos actos de Gioachino Rossini y libreto de Angelo Anelli
1/2 2/2

La sonambula. Opera semiseria

Opera semiseria en dos actos de Vincenzo Bellini, libretos de Felice Roman
 1/2 2/2

Carmen de Bizet

1/2 2/2

Flauta màgica

Cal mencionar que aquesta òpera la va fer en la seva última fase de sa vida. Es curiós com Mozart pot fer aquestes melodies tan alegres quan estava practicament agonitzant a punt de morir. De fet, ell no va compondre els recitatius ho va fer el seu alumne Süsssmayer qui es pensa va acabar el Requiem de Mozart. 

1/13 2/13 3/13 4/13 5/13 6/13 7/13 8/13 9/13 10/13 11/13 12/13 13/13

Tipus gèneres musicals segons a qui vaja dirigida:

Per saber a quin tipus de gènere pertany la música també hem de saber a qui dirigida la composició musical, ja que no es el tipus de música i de composició és molt diferent:

2 grans tipus:

a) Música popular (destinada al poble)

• Música Folklòrica:
• Tota aquella música tradicional d'un poble, cultura o raça,
• La música és un refleix de les seves costums
• El poble és el creador, interpret i consumidor d'aquesta música.

• Música lleugera:
• Dirigida a la gran a la gran massa de població.
• La música és un producte de consum per tant està relacionada amb la moda del moment.
• Música sencilla i fàcil per tal que tot el mon pugui entendre-la, disfrutar-la i comprar-la.
. 

Aquest exemple recordem que l'hem classificat com música: Instrumetal-vocal, profana, dramàtica no teatral i lleugera.

b) Música culta:

• Un públic selecte que ha de tenir coneixements musicals per tal de entendre-la i per tant disfrutar-la.
• És la que coloquialment, erròniament, diguem "música clàsica".
Exemple: Simfonia 40 de Mozart. (També és instrumental, pura, profana, culta) 

Tipus de gèneres segons el contingut i manera de exposar-los

Per poder classificar aquest tipus de gèneres musicals hem de saber si la música te algún paper en concret, és a dir, si la música esta condicionada, o no, a algún factor extramusical. 

Diferenciem 4 tipus de gèneres en aquest sentit:

• Música pura o abstracta: 
• No fa referència a res extramusical  "Música per música".
• Sol ser música instrumental
• Basada únicament en el llengüatge musical (harmonia, timbre, forma,etc..)
Exemple: Simfonia 40 de Mozart.
• Música programàtica/descriptiva:
• Si fa referència a factors extramusicals prèvis a la música:
• Programa
• Guia
• Argument
• Per poder comprendre millor el significat de la música programàtica, es fa necessari el argument o guió escrit del text on el compositor s'inspira. Exemple Pere i el Llop de Prokofiev
• Una derivació d'aquest gènere és la música descriptiva la qual intenta evocar diferents escenes com ara el següent exemple: Primavera de Vivaldi.
O la Batalla de Wellington on intenta descriure la batalla
• Música dramàtica:  
• Pertanyen a aquest gènere totes aquelles obres en què s'usa la paraula amb un significat concret i precís.
• La música ajuda i eleva el sentit expressiu del text. 
• SUBTIPUS:
• Teatral: on els cantants actuen representant el seu personatge a la vegada que canten (òpera, musical, etc...)
• No teatral: on el cantant no actua, simplement canta. Aquest exemple ja l'hem vist en musica vocal-instrumental, en música profana però també és música dramàtica no teatral.
• Música condicionada per la imatge:
• Tota aquella música creada per acompanyar a la imatge.
• Podem trobar-la a: (historia de la música/S.XX-S.XXI/...)
• Audiovisuals en general
• En especial al cinema

tipus de gèneres segons la funció

Per poder diferènciar aquest tipus de gèneres musicals hem de conéixer la temàtica de la obra que sona, així com el lloc on s'interpreta. Distinguim dos grans temàtiques: 

• Música religiosa: són totes aquelles composicions musicales de temàtica religiosa. Distinguim 2 tipus:
• Litúrgica: aquella que esta pensada per a ser interpretada en convents o esglésies durant la missa litúrgica. Per acompanyar o substituir parts de la missa (com ara Introito, Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus o Agnus Dei entre altres).   Exemples: Un fragment de la missa de Requiem (de difunts)de Mozart
 


Però l'exemple per excelència és el cant gregorià, ja que era cantada pels mateixos monjos. 


• No litúrgica: aquella que tracta temes religiosos però s'interpreten fora de la litúrgia, és a dir, fora del acte de la missa. L'oratori és un bon exemple! Com exemple per excelència és el Oratoti de "El Mesiah" de Haendel.


• Música profana: és tota aquella que no és de temàtica religiosa: amor, reivindicativa, que no va destinada a ser interpretada en l'església. Observa el següent exemple...Aquest exemple ja l'hem vist en música vocal-instrumental però pot estar classificat al mateix temps com música profana perque no parla de religió.

Tipus de gèneres segons material sonor

Per poder classificar el gènere atenent al material sonor, ens hem de preguntar, què és el que fa sonar la música? Així doncs trobem que existeixen tres opcions:

• Gènere Instrumental: 
• La música està creada unicament per instruments musicals. 
• En aquest cas podem fer una subdivisió en funció de la formació instrumental (veure al menú formacions musicals) que resumint són els següents: Mapa conceptual.
• Exemple: Simfonia 40 de Mozart.
• Gènere vocal:
• Aquella música que és unicament cantada amb la veu.
• Recorda que la música que es canta i no intervenen instruments és anomenda a capella.
• També podem fer una subdivisió en funcio del nombre de cantants que resumint són els seüents: Mapa conceptual
• Gènere Instrumetal-vocal:
• Tota aquella música en què es combina instruments musicals i veu
• De qualsevol estil.

Definició

     El concepte de gènere s'empra en música per classificar les obres musicals, com aquesta classificació es pot fer de manera diferent depenent dels criteris que s'utilitzin per realitzar-la, (segons els mitjans sonors, la funció, els continguts, etc.), Es parla de gèneres musicals. Una obra musical pot pertànyer per tant a diversos gèneres a la vegada..

 
     Important: no hem de confondre els gèneres musicals amb els estils musical (rock, rap, tecno, salsa, etc...)


Molta de la informació del tema gèneres musicals està extreta de : http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesmateoaleman/musica/elgeneromusical.htm

Activitats

PUBLICITAT

Mapa conceptual

http://cmaps.cmappers.net/rid=1KB7H7YR2-H9GFM5-PGV/MAPA%20DE%20MAPAS_FLAMENCO.cmap

Activitats

ACTIVITATS GENERALS (obligatori)

Identifica cada gènere amb la seva funció

Activitat cnice (escriu amb majúscules)

Origen/Dècada 50

ORIGENES
 

    Els orígens del rock'n'roll, els trobem als anys anteriors de la dècada dels 50, quan es comença a innovar i investigar noves sonoritats barrejant trets típics de la música blanca amb la música negra, és a dir, mescla:

• Ritmes frenètics característics del Jazz i R&B (Rithm and Blues) (música pròpia negra).
• Melodia del Country del Nord d'Amèrica ( música pròpia blanca).

DÈCADA 50

    Tot va començar a la dècada dels 50 a EEUU d'Amèrica, en els anys que seguiren a la segona Guerra Mundial. La joventud nort americana va començar a revelar-se contra la generació anterior, que va participar en la guerra, i que va trobar en el Rock'n'Roll la via d'expressió adequat a les seves necesitats reivindicatives de lliberat. Un clar exemple de jove revelde, insatisfet i incomprès el trobem en l'actor James Dean qui va crear tendència en la moda, la qual serà absorvida pel rock'n'roll. Fixeu-vos com vestia.

James Dean com actor

James Dean amb la moto

El primer nom important de Rock'n'Roll va ser el cantant Bill Haley amb el seu grup "The comets" el qual varen crear la cançó "Rock around the clock" en 1954 però es va fer famosa en l'any 1955 en la pel·lícula "Semilla de maldad" data en la que es considera que neix el Rock'n'Roll.
 
En este video se observa la clara finalitat d'aquesta música que és el ball característic del Rock'n'roll.

    No obstant, abans de 1955, alguns compositors negres com varen posar les bases d'aquest imperi industria i artístic. Aquestos compositors són:

• Little Richard
• Fast domino
• Ray Charles
• Big Mama
• I el més important Chuck Berry

CHUCK BERRY

• Cantant i compositor nascut a Missouri.
• Dels primers en introduir el R&B  al Rock'n'Roll.
• Destaca per ser el més original i influent.
• Es conegut pel famós "pas de la oca" en el que creua l'escenari mentres toca amb la guitarra a  l'altura dels genolls. 

  

    Per altra banda, als principis dels anys 50, varen naixer grups negres vocals com "The Platters" o "The Moonglows" naixent d'aquesta manera l'estil Doo-wop.

     En el bando dels grups blancs que uneix la rebeldia dels textos del Rock'n'roll amb elements del country neix el Rockabilly amb cantants com:

Carl Perkins

Buddy Holly

   Pero el catalitzador necessari per a què el Rock'n'Roll Triuomfara definitivament entre la joventud balnca i despertara l'interés de les companyies discogràfiques va ser, l'actualment considerat, Rei del Rock, es tracta de Elvis Aaron Presley.

ELVIS AARON PRESLEY

• Nascut a Memphis en 1935 i mor en 1977, als 42 anys
• Elvis va triomfar, en un principi, al voler regalar a la seva mare la gravació cantada per ell de la cançó d'un arista popular negre "That's all right, mama". En escoltar-lo el productor, va trobar en Elvis un blanc cantant amb veu de negre, la qual cosa agradava.
• Les característiques principals per les quals Elvis agradà tant són:
• Influencia musical negra en un blanc.
• Manera provocativa d'actuar, amb el moviment característic de cadera. (Elvis el Pelvis)
• Manera de vestir i pentinar-se
• Es va convertir en l'ídol de la joventud americana i en l'enemic de la societat conservadora.
• Amb el temps deixa la influència negra i es dedica a:
• Temes típics de Rock'n'Roll.
• Balades
• Cinema
• "Love me Tender"
• "King Creole"
• "Rock de la carcel"
• Entre altres...

DOCUMENTAL ELVIS

 

 A continuació una recopilació dels cantants i cançons més significatives de la dècada 50.  

 DOCUMENTAL ANYS 50

FORMES MUSICALS

JUNTA DE ANDALUCIA

Formas musicales

View more documents from Aurora Ramirez

FORMA PRIMÀRIAÉs aquella que només te una única secció o frase musical

FORMA BINÀRIA



FORMA TERNÀRIA



FORMA RONDÓ


 TEMA I VARIACIONS

 FORMA SONATA



 FUGA



FORMES NO ESTABLERTES

Música i llenguatge

La música és un llenguatge? Què és un llenguatge?

Segons la RAE, llenguatge es la "facultat de l'home per comunicar-se mitjançant són articulats, be oral o escrits"

D'acord amb aquesta definició trovem que la música és una facultat de l'home i que te com a finalitat la transmissió d'emocions, per tant, és considerada un llenguatge. 

PARALELISMES ENTRE LLENGUATGE COMÚ i LLENGUATGE MÚSICAL

Els dos són:

• Universals: perquè són utilitzats en totes les cultures.
• Infinites: 
• Hi ha infinites combinacions possibles amb un número limitat d'elements. Aquestos elements són:
• Fonemes: en el llenguatge comú
• Notes i ritmes: en el llenguatge musical
• Els dos llenguatges són entitats vives, és a dir:
• LLenguatge comú: Neixen neologismes nous (noves paraules)
• Llenguatge musical: Neixen composicions musicals noves.
• Innates: En els dos llenguatges s'observa la capacitat innata d'aprenetatge.
• Ús de termes comuns: com per exemple accents, frases, semifrases, comes.
• El medi natural dels dos llenguatges és el audio-vocal, ja que el cant és la més universal de totes les formes musicals combinant intimament la paraula i la música.
• Notació exacta: els dos llenguatges posseeixen una notació exacta.

No obstant, hi ha diferències entre el llenguate musical i el comú. La diferència més evident:

•  En el lleguatge comú, un significant te (normalment) un significat concret, és a dir, quan llegim la paraula taula, tot el món es fa la mateixa idea de taula.
• Però en la música el significat és abstracte, subjectiu. Per  aquest motiu, ina mateixa frase musical se pot interpretar de moltes maneres diferents.

Música i art

Hui dia, que la música és un art no es cap misteri, però anem a veure algunes definicions i arguments que així ho defensen.

Per començar hem de preguntar-se... Què és l'art?

Hi han moltes definicions d'art:

• RAE: ‘Actividad humana que tiene como fin la creación de obras culturales’, ‘conjunto de habilidades, técnicas o principios necesarios para realizar una determinada actividad’

• Autors com Leon Tolstoi, escritor Rus (S.XX), defineix l'art com una foma d'activitat humana que consisteix en transmetre a altres els sentiments d'un home mitjançant signes externs.

En la línia de la transmissió de sentiments, trobem nombroses definicions de música que reforcen aquest aspecte. Un exemple d'elles és la de l'escritor francés Alfred Colling: "La música és en el fondo, llamada, efusión,exaltación de nuestros sentimientos más sinceros" "La música es una alma sonora".

D'acord amb aquestes definicions, esta plenament justificar que la música és una art per l'innegable valor sentimental. 
Els fets més significatius al llarg de la història en expresar la música com a art, com a transmissió de sentiments són els següents:

• En l'antiga grècia utilitzaven la música per modificar l'anima de l'home per ser millors homes.
• Però el primer pas significatiu per ser considerada art va ser al S.XVIII, quan s'inclou la música dins de les Belles arts (amb escultura, arquitectura, pintura, etc..).
• Al S.XIX, en el Romanticisme va ser considerada la primera de les arts per damunt de la poesia.

Diferències i similituds entre música i la resta d'arts.

Diferències: La música es una art:

• de naturalesa unicament sonora.
• carent de significat concret, ja que és abstracta.
• no emplea l'espai sinó el temps, per tant es un art espontani, efímer, que mor en el mateix moment de la seva creació.

Similituds:

• Capacitat de crear centres:
• Tonalitats en música
• Color dominant en pintura
• Tema argumental en poesia
• Ens fa sentir expectatives
• Crea models: Musicals, visuals, verbals...
• Te inici i fi: Totes les arts poseixen aquestes qualitats.
• Silenci, o el seu equivalent espacial, són part de l'obra d'art.
• Ritme i repetició. en la que la necesitat psicològica i abstracta es molt més freqüent en música i dansa.
• Variació: per evitar la monotonia en les obres d'art.
• Jerearquia, que serveix co a marc organitzador de toda obra. En música les formes musicals per exemple.

Música i ciència

Hugo Riemann, musicògraf alemà (S.XIX i S:XX) defineix al música de la següent manera: "La música és al mateix temps ciència i art". Per altra banda, Stokowsky afirma que encara que només som conscients de que la música és un art, aquesta està basada en un inexplicable mon compleix d'ones sonores i de les relacions matemàtiques que le regeixen.

Aquestes, entre moltes altres, afirmacions que la música te una part científica no són innovadores, ja que al llarg de la història han hagut nombrosos estudis que així ho confirmen. Els més destacats són els següents:

1. Al S.V a.C. Pitàgores va trobar la relació que existia entre música i matemàtiques. Va trobar les proporcions matemàtiques dels intervals 8J (1/2); 5J (2/3) i 4J (3/4). Aquestos principis pitagòrics varen ser transmeso per Boeci i Casiodoro  en el S.V i S.VI.
2. En l'edat mitjana, la música estava considerada com una matèria científica; prova d'això és que estava classificada en el quadrivium científic amb la aritmètica, geometria i astronomia.
3. Al S.XVI,  Bartolome ramos de Pareja estableix les proporcions numèriques entre els "modes" majors i menor.
4. Descartes, en el S.XVII, amb "Compendium Musicae" (1618) cenyeix la música a un ideal matemàtic i lògic.
5. Un segle més tard, al S.XVIII, Rameau troba la relació numérica entre el so fonamental i els seus armònics. Per tant construeix la serie dels harmònics.

Serie hamonica de la nota fonamental Do. Aquesta escala vol dir que quan es toca la nota 1 (la fonamental) sona  aquesta nota i totes  les altres al mateix temps, però és difícil escoltar-les. Podem escoltar els harmònics més propers (el 2, 3, 4 o 5) però la resta es molt difícil.

      6. Avui dia, l'aspecte científic de la música queda més que demostrada gràcies a la acústica, ciència que estudia els paràmetres del material musical, és a dir, estudia els paràmetres del so i els pot quantificar matemàticament.

• Altura. 
• Intensitat.
• Duració.
• Timbre.

     Pots ampliar aquesta informació en el menu seguint: so/qualitats del so.

Per altra banda, hi ha compositors com Bela Bartok o Xenakis que apliquen conceptes científics, extranys a la música, que s'han adaptat a les composicions musicals, per exemple:

• Al S.XX, Bela Bartok utilitza conceptes com la serie de Fibonacci o la secció Àurea i els aplica a la seva obra "Música per corda percussió i celesta". 
• També Debussy  aplica aquestos conceptes en la seva obra "Reflejos en el agua"
 

• Un altre tipus de ciència aplicada a la música, és la música Estocàstica, en aquest tipus de música, Xenakis utilitza programes informàtics de probabilitat per a esctriure música mitjançant l'ordinador. Utilitzava la seva ciència aplicada als seus plansmd'arquitectura i els plasmava musicalment.

Introduccio Música i Tecnologia

Llegeix el següent text de i reflexiona. Dona la teva opinio i fem un petit debat.

Font d'informació: http://musicaytecnologia.blogspot.com/

Música y tecnología 

La música se ha transformado. La manera de hacer y de escuchar música ha cambiado con el uso de la tecnología. La actual música electrónica, surgida a principios del siglo veinte, se sirve de máquinas, capaces de producirla de tal manera, que resulta imposible ejecutarla humanamente.Sin embargo mucha de esta música ya no expresa nada, ni es agradable a los sentidos, ni toca los sentimientos. Entonces, ¿Qué es lo que hay detrás, en las profundidades de la mente humana que la impulsa a seguir el camino de la tecnología?¿Cuál es la razón, la justificación de que el hombre actual prefiera hacer y escuchar música tecnologizada, música electrónica?
Tecnología Es común asociar el término tecnología con instrumentos o cosas que nos facilitan nuestras actividades diarias: aparatos electrodomésticos, transporte, comunicaciones masivas etc. La humanidad siempre ha buscado hacer de su vida algo más sencillo y confortable. Se sirve de la tecnología. El hombre es tecnología. La tecnología hace tecnología. La tecnología se ha posesionado de todo, entre ello, de la música.
La palabra Tecnología, proviene de la contracción entre los vocablos griegos: Techne y logos.

    En primer lugar, Techne, implica la comprensión de los principios del conocimiento[1], para hacer o fabricar algo”[2]. De esta palabra, se derivan Arte y Técnica. Por un lado el Arte es una actividad, habilidad o profesión creadora, que pretende expresar, compartir, despertar y tocar la emoción estética en el otro; la sensibilidad de quien esta expuesto a esa obra, y entiéndase por sensibilidad tanto a los sentidos, como a los sentimientos afectados por esta experiencia. La Técnica es algo más individual, su finalidad es alimentada por un cierto egoísmo, el sujeto no busca como en el arte compartir, sino controlar en lo más posible a la naturaleza para lograr un estado de bienestar. Ortega y Gasset dice de la técnica que es, “la adaptación del medio al sujeto”, (Ortega y Gasset, 1965. Pp 23)
     En segundo lugar Logos, significaba “palabra”, “razón”, u “orden”. Decimos que la cultura occidental se ha desarrollado en y por el Logos. De el proviene la Lógica, el razonamiento claro y evidente, el proceso intelectual por la cual se ordenan los conceptos. La identidad, exclusión y tercero excluido, l tres leyes del pensamiento lógico que permiten percibir y discernir al mundo tal y como es, sin contradicciones. De la lógica es fácil y en ocasiones inevitable pasar a la matemática. Las reglas de una son aplicables a otra. Una con juicios sintéticos a priori, otra con juicios matemáticos, también a priori: meras formas vacías, listas para ser llenadas, cuyo objetivo común es la identidad, la tautológica. Sin decir absolutamente nada de la realidad empírica, donde no hay nada igual.Logos tambien al lenguaje. Logos también es palabra. Lenguaje, lengua hablada o escrita. La historia de la cultura occidental, busca a partir de la lengua discernir la esencia del mundo. Se pregunta ¿Qué es el mundo, que es la humanidad? Busca la palabra de las palabras, pero al hacerlo, se aleja de su objetivo, se particulariza; mientras el lenguaje se despliega en toda la naturaleza y nos muestra sus signos en lo físico, psíquico, individual o social. La lengua humana, solo logra balbucear descripciones de lo que el mundo es. Ya lo advertía Russel, “Se ha confundido a los nombres con las descripciones”.Tras el concepto tecnología se esconde toda una manera de ver al mundo, toda una manera de conducirse en él: Hacer de la vida algo sencillo, confortable, con bienestar y control de la naturaleza. Dárle un sentido al mundo. Imponer signos que no dicen nada de la realidad . Con la tecnología, “el hombre se esfuerza en ahorrar esfuerzos”, (Ortega y Gasset, 1965. 24)

La música electrónica.

¿Por qué antes de hablar de música electrónica, elegimos hablar de Logos, de técnica de tonalidad, de ritmo? Porque con la tecnología actual, en la música electrónica se difuminan todos estos factores, o lo que es lo mismo, no se tiene conciencia de ellos.
La música electrónica es pues la música producida por medio de la tecnología, de aparatos que funcionan con electricidad. Un género de música que nació en el pasado siglo XX, producto de lo grandes avances en la ciencia y en la tecnología.
Uno de los primeros músicos a quien se puede considerar como el antecesor directo de la música electrónica es sin duda Luigi Russolo, que también participó en el movimiento de vanguardia, el “futurismo”, y quien, además de construir una máquina musical denominada “Intonarumori” o entona-ruidos[4], publicó en 1913 la carta-manifiesto "El arte de los ruidos, donde expone: “Si hoy, que poseemos quizá unas mil máquinas distintas, podemos diferenciar mil ruidos diversos, mañana, cuando se multipliquen las nuevas máquinas, podremos distinguir diez, veinte o treinta mil ruidos dispares, no para ser simplemente imitados, sino para combinarlos según nuestra fantasía.”[5]

Círculo vicioso

La música electrónica termina con la discusión estética entre el compositor y el ejecutante. Estas dos figuras se fusionan en ella, ya no hay ni compositor, ni ejecutante. Existe sí, la figura del técnico, el DJ, el que manipula a la máquina, pero no es compositor, sino que más bien un improvisador, o aun peor, un juguetedor de la “música’. Tampoco es ejecutante, pues es la máquina la que produce el sonido. Así, con la muerte de la figura del músico, del artista, se termina con esa discusión estética. Entonces, en nuestro tiempo la imagen de un compositor, un Bach, un Mozart, o y la imagen del ejecutante virtuoso, un Paganini o un Chopin ya son inconcebibles, con las máquinas, se puede hacer música imposible de interpretar humanamente.
Al ser la música electrónica, mas accesible a los legos, la tendencia toma fuerza. Son muchos los prospectos ha hacer música electrónica; además de ser también grande la cantidad de quienes la escuchan. Y como todo esto es redituable para la industria del entretenimiento y los medios masivos de comunicación, se agranda la producción, se trata de dar al publico lo que esta pidiendo. Sin duda es un circulo vicioso.

Desencanto.

La música siempre ha estado con nosotros, con ella conocemos y nos conocemos. La tecnología musical no pide nada, y en cambio si se comparte de manera desinteresada. En cambio la música tecnologizada siempre persigue un fin, la tecnología misma, una cierta esclavitud del hombre a la tecnología. Es decir, que al secarse la creatividad, se busque suplantarla con tecnología, pero que al usar la maquina, en realidad ella nos use.He aquí el desencanto. La tecnología, asesina la creatividad del hombre. Este, atenido a la máquina, en el momento que ésta falla, ya no se sabe que hacer, y se siente en la completa orfandad. Se extingue la música. Solo queda el sonido, el ruido que ya no dice nada, no da referentes para lograr discernir el entramado del contexto al que pertenecemos[6]. Llegará el momento en que al poner en un aparato música, ya no sabremos si esta es hecha por un chino, un hindú, un africano o un guatemalteco. Y dará lo mismo lo que diga una chino o un japonés, o en otras palabras, estéticamente ya no habrá nada que decir. Ya no será la apreciación de la belleza, sino de la enajenación, la evasión de sí mismos.

Disolución.
Hoy, lo que se tenía entendido por música, apunta a su disolución. El hombre esta esclavizado por la máquina. Un “Loop” es un eterno retorno a lo mismo, es lo que en la escritura musical se llama “ostinato”. Los loops de la música electrónica hacen de ella una música obstinada, necia. Con la música electrónica, el hombre es el medio por el cual la máquina se hace presente. Su ritmo estable, impera adormecedor como las pulsiones del corazón de una máquina. Aplaudamos pues a la maquina. La maquina que es capaz de convertir al mundo en inmenso y oscuro mar de sonidos subcromáticos.El ejecutante de música electrónica, actual, el DJ. Ya no maneja la ciencia de la música.En su lógica (proveniente del logos), razona que todo tiene lógica, que cualquier cosa que haga será un referente, y puesto que la mente humana siempre busca referentes, le encontrará significados. Aunque en realidad él ya no tenga nada que decir.El ritmo de la vida de occidente es repetitivo. La música electrónica, descendiente de la cultura occidental solo ha hecho que la música acústica, arcaica y con espíritu, se haya transportado a la máquina, haciéndola maquinal, un fetiche de música. Claro que sin alterar el ritmo dominante. ¿Cómo romper con este ritmo maquinal del Logos?, ¿Torcer a la maquina?. ¿Un ritmo progresivamente inestable? Pero torcer a la maquina es también torcer al hombre mismo. El hombre se ha convertido en una maquina. No es autosuficiente. No hay maquina sin hombre. Triste futuro el de un hombre que no este conectado a una la maquina. ¿Quién se atreve a torcer a la maquina, quien a romper esta relación?

[1] Se parece a la episteme, excepto que esta [1] busca el conocimiento por el conocimiento mismo, la comprensión desinteresada.[2] Runes, D. Dagobert, Diccionario de filosofía. Ed. Grijalbo, México, 1981. Pp 263.[3] Las computadoras funcionan con un código binario 0-1.[4] que era un instrumento gigantesco con especies de trompetas a manera de altavoces con el que pretendía producir una variedad de ruidos infinita[5] Russolo, “El arte de los ruidos. Manifiesto Futurista, 1913” en Web.[6] Aunque tal vez, la idea de que la música debe significarnos algo, es nuestro propio engaño, un pretexto y una justificación para seguir usando la tecnología, para encontrarle el sentido a la escena, en este teatro de la vida.Bibliografía.Runes, D. Dagobert, ”Diccionario de filosofía”. Ed. Grijalbo, México, 1981Russolo, “El arte de los ruidos. Manifiesto Futurista, 1913” en Web.Russel, Bertrand, “Escritos Básicos”, Web.Ortega y Gasset, José, “Meditación sobre la técnica”, Espasa Calpe, 1965.

MUSICA AMB IPAD