jueves, 24 de febrero de 2011

Concerts

En 1680 Aproximadament neix l'orquestra. D'aquesta manera, i recordant què són les composicions idiomàtiques, els compositors componen en funció de la tècnica dels instruments. La orquestra està formada per violins I, violins II, violes, violoncellos, contrabaix i clavicembal (o orgue en l'església). 


Per tant, la forma més important per a orquestra serà el concert, i és on l'estil concertat adquireix la màxima exponència. Ja que:
  • Consisteix en el dialeg, en la concertació constant de dues parts: El tutti (tota l'orquestra) i uns solistes.
  • Un concert està format per diferents moviments (normalment 4) que contrasten agogicament entre sí. És a dir, alternent moviments de temps ràpids amb altres lents.
Distingim 3 tipus de concerts:
  • Concerto grosso: Consiteix en la contraposició dels concertinos (2 violins i 1 violoncello) i el tutti, de manera que allò que toquen els concertinos després es repetit pel grosso o tutti creant un contrast molt gran entre pianos (quan toquen nomes el concertinos) i forts (quan toca tota l'orquestra).
          Simplement consisteix en reforçar certes parts, per part de l'orquestra, d'allò que toquen els concertinos per tal de crear contrastos dinàmics (forts i pianos).

Concert Brandemburg nº6 de J.S.Bach. En aquest video s'observa quan toca el concertino i el tutti graficament



          En el següent exemple es pot observar com allò que toquen els concertinos després és repetit per tota l'oquestra.
Concertto grosso de Navidad de Corelli. Partitura




Vivaldi - Concerto Grosso in G Minor RV578


Corellli és el gran protagonista dels concerts grossos, ja que és ell el gran iniciador i inovador d'aquest tipus de concerts.
  • Concert solista: és aquell concert en què la relació solista i tutti no és una "rivalitat" com en el concerto grosso sinó més bé tot lo contrari. L'orquestra fa un acompanyament de manera que el solista o solistes puguin lluir-se i demostrar la seva virtuositat.
          A diferència del concert grosso, el concert solista SI participa en la creació temàtica del solista.És a dir, no toca el mateix paper que el solista sinó que s'inventa una nova part per acompanyar el solista. En aquest aspecte el concert solista és més innovador que el concert grosso.

          Cal tenir clar que hi han concerts per a més d'un instrument solista. Antonio Lucio Vivaldi, és el gran compositor de concerts solistes per tenir més de 300 dels quals 228 varen ser escrits per a violí.
       
         Els instruments solistes predilectes són: El violí, l'oboè, la flauta barroca i d'altres com el fagot, violoncello, calvicembal, clavicordi, mandolina i guitarra.

Exemples:
Famoses estacions de vivaldi per a violí solista.
Primer moviment de l'hivern.


Segon moviment de l'hivern.


Tercer moviment de l'hivern.


Concert per a Oboè i orquestra


         En ocasions es composaven concerts per a diferents instruments solistes alhora.Un bon exemple d'això és el Concerto en do majeur, pour 2 violons, 2 flûtes à bec, 2 trompettes, 2 mandolines, 2 salmoe, 2 théorbes, violoncelle, cordes et basse continue. (Tromba Marina)]


Concerto per a 4 clavicembals de J.S.Bach



  • Concerto ripieno: on no hi ha cap instrument especialment protagonista. En aquest cas tota l'orquestra toca alhora. Encara que el paper dels violins serà el més apropiat per fer melodies virtuoses i el cello serà l'encarregat de realitzar el baix continu. Aquest tipus de concert amb la influència de l'obertura de l'òpera donarà lloc al neixement de la seimfonia en el S.XVIII
Exemple: 

Vivaldi - Concerto ('ripieno') for strings and continuo in A Major_RV 158-1st Mvmt

lunes, 14 de febrero de 2011

Música vocal religiosa. EL ORATORI


Encara que la forma més emprada en la música vocal religiosa continua sent la missa, apreixen unes noves formes influenciades de la òpera: Aquestes formes són:
  • El oratori
  • La passió de crist (semblant al oratori però relata la passió de Crist)
  • Cantates
La més important d'aquestesé formes és l'Oratori, que sustituia a la òpera en periode de quaresma. Per tant, es pot dir que un Oratori és:
  • Una representació mitjançant recitatius i àries
  • Temàtica: Passatges de la biblia.
  • En el Oratori NO es representa, NO hi ha escenografía i per tant la vestimenta no és important.
  • Hi ha un personatge que fa de narrador.

Diferències entre la òpera i el Oratori
CARACTERÍSTICA
ÒPERA
ORATORI
Temàtica
Mitologia
Religiós, Fragments de la bíblia
Personatges
Déus, herois, etc..
De la bíblia més el NARRADOR
Escenografia/vestimenta
Importantíssim
NO


El primer oratori que es va composar va ser en 1600 "La representación del alma y del cuerpo" de Cavalieri

Haendel va ser un bon compositor d'oratoris com ha demostrat en "El mesiah". En aquest Oratori és troba el famos aleluia.


Observeu com en un oratori no hi ha escenografia, és en "format" concert


Recitatiu i Aria del Messiah de Haendel
<a href="http://video.latam.msn.com/?mkt=es-xl&vid=566168b6-651c-4266-b68e-5aea56239c29&from=es-xl&fg=dest" target="_new" title="Campeón de beat box">Video: Campeón de beat box</a>

martes, 8 de febrero de 2011

Música vocal profana- LA ÒPERA

Els primers impulsos de renovació músical venen de Florència. Allí hi havia la 'camerata' del comte BARDI, que era un lloc on es reunien personatges cults de tot tipus (físics, astrònoms, poetes, matemàtics, músics, etc..). 

Si el que es preten en el Barroc és representar els sentiments i  emocions, d'aquestes reunions varen treure en clar, que la música polifònica complexa del renaixement interferia en el bon enteniment del text, per tant (després d'uns estudis de Girolamo Mei sobre la música grega) arrivaren a la conclusió de que la música havia de ser monòdica (una sola línia melòdica) que expresara el contingut del text acompanyada pel baix continu. Estem davant del neixement dels Recitatius.

Un recitatiu no és altra cosa que la de recitar un text amb una línia melòdica molt simple acompanyat per un baix continu que proporcionava l'harmonia. Tot això amb la finalitat del bon enteniment del text i la representació dels sentiments.

Així, en 1597, en el si de la camerata Bardi i dels intents per representar aquests sentiments i com evolució dels madrigals neix el primer intent d'opera ("Dafne" de Jacobo de Peri) la qual no hem conservat.

Aquestos intents, en 1600 varen donar lloc a la primera òpera que conservem "Euridice" de J. Peri.
Pero la estructura no va quedar toalment definida fins 1607 quan Monteverdi compon "Orfeo".

 Tipus i estructura de l'òperaMusica vocal profana en el barroc. L'òpera
View more presentations from pauettt.
ARIA de VIVALDI
Fragment de "Orfeo i Euridice" de Monteverdi



Farinelli /Il castrati)

Si vos adoneu, veureu que l'orquestra només te el paper d'acompanyar a la veu (menys en els intermedis i obertures), per tant,per a que no meleste la escenografia esta col·locada en el "FOSO"

lunes, 7 de febrero de 2011

caracteristiques musicals




Monodia acompanyat pel baix continu en partitura



Recitatiu i aria

Però la monodia acompanyada no sols s'aplicava ala música vocal, sinó també a la instrumental.

En aquesta sonata da camera per a mandolina i baix continu s'escolta molt clarament el baix continu (clavicembal i cello).


La màxima expressió de l'estil concertatat consisteix en fer contrastos de tots el tipus. És el Concertto Grosso, on els moviments ràpids i lents, i les dinàmiques piano i forte són evidents.

Contextualització

Terminologia: Des del punt de vista etimològic, hi ha dubtes sobre el seu origen: portuguès, castellà… amb termes que fan referència a una perla irregular, irregularitat que seria característica de les principals manifestacions artístiques de l'època.

Cronologia: 1600 (1ª òpera que es conserva) fins 1750 (mort de J.S.Bach)
Pensament: L'home barroc no persegueix la bellesa, sinó que fonamenta el seu pensament entorn de dos aspectes oposats: la RAÓ i el SENTIMENT. 
  -   La raó en tant que intenten buscar la lògica i el costat científic de tot. 
  -   El sentiment del ser humà es farà evident en tots els camps; en la música ho veurem sobretot en l'òpera.

Situació política: Absolutisme monàrquic (el rei te tot el poder). Aquest aspecte s'ha de tenir en compte perquè l'art estarà condicionat pel rei, és a dir, l'art serà una eina de propaganda del poder reial, per tant serà una art:
  •  Monumental, es a dir, com més grans i impressionants siguin les obres d'art, més poder pareix que tingui el rei. En Música, la monarquia absoluta, va saber donar als espectacles de cort un luxe incomparable amb les representacions d'òpera.
  • Recerca de l'excessiu, i la irregularitat, que es fa especialment evident en:
    • Arquitectura:
      • L'exageració d'adorns de les catedrals o palaus.
      • L'abús del color daurat en l'arquitectura (per tal d'aparentar que el material emprat és or.
      • Columnes retorçades.
    • En pintura i escultura:
      • es pinten persones que sempre estan en acció, en moviment, mai estan relaxades.
    • En música:
      • Explotació al màxim dels recursos que ofereixen els instruments i el llenguatge musical. 
      • Ampliació de l'ambit sonor, per tant, augmenta la dimensió dels teclats.
  •  Joc de contrastos, s'intenta contrastar constantment diferents elements
    • Pintura: hi ha un gran contrast de zones que són molt fosques amb altres que tenen molta llum  (quan el pintor vol destacar alguna cosa)-
    • En música: es fa especialment evident en l'estil concertat.

Fes una ullada a l'art de l'època i mira a veure si pots aplicar les característiques estètiques.

Òpera de Paris. (Antiga Académie Royale de Musique la qual, el rei Luis XIV va fer construir-la i Jean-Baptiste Lully va ser director d'aquesta escola.

viernes, 4 de febrero de 2011

CORDÒFONS

Són tots aquells instruments en què el material que produeix el so és una corda. Es divideixen en famílies en funció de la manera en la que se toca aquesta corda.
  • Corda fregada (normalment amb un arc)
  • Corda percudida (normalment amb uns "macillos")
  • Corda polsada (amb els dits)
  • Corda puntejada (amb una pua o plectre)

martes, 1 de febrero de 2011

MADRIGALISME

Escolta el començament de la següent cançó.



De la mateix manera que en aquesta cançó de Pink Floid titulada "money" utilitza en el començament el so d'una caixa registradora per ambientar la cançó, una cosa semblant pasa en els madrigalismes.

El madrigal és una peça vocal profana italiana, la qual intenta evocar musicalment allò que vol dir el text, de manera que ajude a l'enteniment del text. Exemples:

"Il bianco e dolce". Arcadelt

Observeu com en el 1'24'' la paraula "mil" es repeteix en totes les veus de manera contrapuntistica imitativa, d'aquesta manera pareix realment que la paraula mil són mil vegades.


"Fair phillis I saw". John Farmer


En la següent partitura, observeu a partir del segon 33', com les paraules "up and down" estan escrites de agut a greu, per tal de emfatitzar el significat del text.