En el Renaixement, els instruments poden tenir 3 funcions:
- O be, duplica una veu (com sempre a fet)
- O substitueix una veu en cas de que un cantat faltara.
- O bé, es comença a tocar una música instrumental tot sola.
La música instrumental es começa a separar de la vocal, perque adquireix una certa importància pels següents motius:
- Perfeccionament en la tècnica i fabricament d'instruments
- Per la importància de la música de dansa (tant al carrer com a la burguesia)
- Per l'aparició de les tablatures que permitia tocar un instrument sense saber gaire música.
- Aparició de nombrosos tractats didàctics sobre els instruments musicals.
Les principals formes instrumentals de l'època van ser:
- Formes derivades de models vocals: en tocar habitualment els instrumentistes peces vocals, van compondre formes similars, si bé sense text:
- Del motet (este es vocal) van derivar peces polifòniques imitativas anomenades ricercare, fantasia o tiento.
- De la chanson va derivar la canzona, generalment més viva i més dividida en seccions que els anteriors.
"Ricercare 78". David Russell Da Milano.
- Danses: una de les funcions tradicionals dels instrumentistes era, naturalment, l'acompanyament de la dansa. Solien estar escrites a quatre veus, en una senzilla textura homofònica. Veure música per a dansa.
- Formes improvisades: els músics anotaven de vegades les seves improvisacions més assolides.
- Podia tractar-se bé de pures improvisacions per a un instrument polifònic (toccata, preludi).
- O bé, de variacions melòdiques ornamentals sobre una o diverses veus d'un model vocal preexistent. En Espanya s'anomenen diferències. (Germen de tema i variacions del Barroc)
"Guardame las vacas". Luys de Narvaez (Granada 1500-1550).
La música instrumental a Espanya sonava algo simalar això:
