lunes, 29 de noviembre de 2010

Neixement mª intrumental

    Aquesta època és especialment important per a la música instrumental perque es pot dir que és quan neix. Abans la música instrumental sempre anava lligada a la música vocal, duplicava una línia vocal (tocant lo mateix que fa el cantant).

    En el Renaixement, els instruments poden tenir 3 funcions:
  • O be, duplica una veu (com sempre a fet)
  • O substitueix una veu en cas de que un cantat faltara.
  • O bé, es comença a tocar una música instrumental tot sola.
    En el Reinaixement, el gènere instrumental es comença a desvincular de la música vocal, es a dir, es componen cançons per ser interpretades sense necessitat d'una veu (encara que aquestes cançons siguin, en un principi, derivades de la música vocal).

La música instrumental es começa a separar de la vocal, perque adquireix una certa importància pels següents motius:
  • Perfeccionament en la tècnica i fabricament d'instruments
  • Per la importància de la música de dansa (tant al carrer com a la burguesia)
  • Per l'aparició de les tablatures que permitia tocar un instrument sense saber gaire música.
  • Aparició de nombrosos tractats didàctics sobre els instruments musicals.
 Per als 2 darrers motius, serà fonamental l'imprempta, com a instrument de difusió musical.

Les principals formes instrumentals de l'època van ser:
  • Formes derivades de models vocals: en tocar habitualment els instrumentistes peces vocals, van compondre formes similars, si bé sense text:
    • Del motet (este es vocal) van derivar peces polifòniques imitativas anomenades ricercare, fantasia o tiento.
    • De la chanson va derivar la canzona, generalment més viva i més dividida en seccions que els anteriors.
"Ricercare 78".   David Russell Da Milano.

  • Danses: una de les funcions tradicionals dels instrumentistes era, naturalment, l'acompanyament de la dansa. Solien estar escrites a quatre veus, en una senzilla textura homofònica. Veure música per a dansa.
  • Formes improvisades: els músics anotaven de vegades les seves improvisacions més assolides.
    • Podia tractar-se bé de pures improvisacions per a un instrument polifònic (toccata, preludi).
    • O bé, de variacions melòdiques ornamentals sobre una o diverses veus d'un model vocal preexistent. En Espanya s'anomenen diferències. (Germen de tema i variacions del Barroc)

   "Guardame las vacas". Luys de Narvaez (Granada 1500-1550).



La música instrumental a Espanya sonava algo simalar això:


Dansa renaxentista

La dansa tenia un paper fonamental en aquesta època. Algunes de les dances que es ballaven i tocaven son les següents:

Era molt habitual tocar dues dances seguides una darrera de l'altra formant el par variat. Com el seu nom indica, consisteix en dues dances de mateix material temàtic però variant el el ritme de la següent manera: 

Dansa
Ritme
Tempo
Pavana
Binària
Lento
Gallarda
Ternària
Ràpida

Escolta i mira com es tocava sense gaire pausa una pavana i una gallarda.

       Comença la Pavana i en el 1'42'' canvia a Gallarda

Aquest vídeo que has vist, esta musicalment dirigit per Jordi Savall, un dels majors experts en música renaixentista, ja que toca de la mateixa manera, i amb els instruments que en l'època.

Però com es ballava aquesta música? 
 En els següents dos vídeos pots veure les passes d'una pavana i d'una gallarda. Obseva que la música és la mateixa i l'unic que canvia és el tempo i el ritme.


                     Pavana "Amor que tens ma vida"


                 Gallarda del tema "Amor que tens ma vida" 

En els següents vídeos et pots fer una idea de com es ballava.


           Fragment de la pel·lícula Skaspeare in love.



Recopilació de diferents dances renaixentistes

jueves, 25 de noviembre de 2010

Una música diferent!!! jajaj

Estaria bé que una màquina així existira!


La música del tetris tocada amb botelles lentament i després ho passen rapidament!! està graciós!


Un clàssic entre el mon del Beatbox


Un flautista diferent...


Esto es lo que hay! que le vamos a hacer...

Matemàtiques i música

Què és la musicoteràpia?

Pot fer la música més intel·ligents als bebés

Enfermedad del música (Distonia focal)

Inteligència musical

Part I


Part II


Part III


Part IV

El cervell dels músics

Que la música te molts beneficis per al desenvolupament del cervell és obvi, però com el modifica?

miércoles, 24 de noviembre de 2010

Textura musical

TEORIA + MAPES CONCEPTUALS + ACTIVITATS

Definició: La textura musical designa la forma de relacionar-se les diverses veus que intervenen en una peça musical (entenent com a veus diverses línies melòdiques simultànies, siguin vocals o instrumentals).

Hi ha dos grans tipus de textures:
  • Monodica: Una sola veu (no hi ha relació en altres veus perque no existeixen).
  • Polifònica: Més d'una melodia o veu.
    • Homofònica: També es pot dir homorítmica, ja que totes les veus tenen el mateix ritme. En la musica vocal pot ajudar que totes les veus tenen el mateix text al mateix temps.
    • Contrapuntística: Ritme distint a cada veu, per tant, cada veu sol tenir un text diferent. 2 tipus:
      • Lliure:Aquella en que cada veu no te res a veure amb cap altra veu. (2 melodies diferents)
      • Imitativa: Aquella en que les entrades de les diferentes veus son imitades per un motiu inicial.
    • Melodia acompanyada:  Aquella en què hi ha una melodia principal i hi ha 1 o més veus que la acompanyen fent acords sense entorpir l'escolta clara de la melodia principal.
Aquest Mapa conceptual clarifica un poc aquest concepte, ja que tenen exemples musicals.

Atenció: Cal aclarir que la melodia acompanyada sonen més d'una nota alhora, per tant deu estar dintre de la secció POLIFONIA.





caracteristiques musicals

Per poder parlar de les característiques musicals d'una època hem d'analitzar els distints elements de la música:
  • La Textura típica de l'època era:
    • a 4 veus (Totes igual d'importants, no predomina cap sobre les altres)
    • Alternança passatges homofònics amb altres contrapuntístics. Recorda que és la textura
  • En l'Harmonia hi ha un canvi quant a l'ús d'intervals respecte de l'edat mitjana. Preferència pels intervals de 3ª i 6ª als de 4,5 i 8J de l'edat mitjana.
  • El Ritme està en funció del tipus de textura:
    • En homofonia preval el ritme marcat i acòrdic (de acord).
    • En contrapunt el ritme és de caràcter lliure.
    • Neix el Tactus (pols)
  • El Text està en funció del lloc segons on es canta:
    • Profà:
      • Temes propers a la vida quotidiana, curiositats entorn de l'ésser humà. 
      • La música intenta, mitjançant recursos musicals, que s'entengui perfectament el text (madrigalismes).
      • Ús de diferents idiomes depenent del país.
    • Religiós: 
      • Que la seva temàtica principal serà la missa.
      • En moltes ocasions el text és incompresible a causa de la complexitat del contrapunt imitatiu. 
      • Ús del llatí.
  • El Gènere típic és el vocal, no obstant això era un costum comú en l'època que els instrumentes substituïssin veus o fins i tot que les dupliquessin (tocar veu + instrumento la mateixa veu), per la qual cosa es dificil diferenciar entre música vocal i la instrumental.
    • Cal tenir en compte que és en aquesta època quan neix el germen de la música instrumental com a gènere independent.
  • Les Melodies també són diferents si es tracta de música religiosa o profana:
    • Religiosa: Són melodies llargues, d'àmbit estret, sense grans intervals, solemnes.
    • Profana: Són melodies curtes, vives, usant intervals grans.

Contextualització del renaixement

CRONOLOGIA: 1450-1600 aproximadament

 CONTEXTUALITZACIÓ
Per poder entendre la música del moment és fonamental entendre la situació economico-politico-cultural:

Per una banda va ser una època de crisi pels següents motius:
  • Política: Guerra deguda a la transició del sistema feudal de l'edat mitjana cap a l'absolutisme barroc (el rei te tot el poder)
  • Economia: crisi econòmica, però a finals del S.XVI naixerà el mercantisisme.
  • Religiosa: serà gràcies a Lutero qui provoca una reforma en l'església i auqestra és separa: al nord d'Europa adopten el protestantisme i al sur són fidels al catolicisme.
Per altra banda, a pesar de les crisis hi ha molts avanços, sobretot a nivell científic i matemàtic. També hi ha nombrosos descobriments com per exemple l'arrivada de Colon a America en 1492.
El avanç que més directament afectarà sobre la música serà l'invent de la imprempta la qual facilitarà que la música s'extengui amb facilitat per tot Europa.
Imprempta. Gutenberg

Hi ha un canvi fonamental en la concepció del ser humà, que condicionarà tots els aspectes de la vida i per tant de l'art, es tracta de L'HUMANISME. És un moviment filosòfic, intel·lectual i cultural que es pot resumir en la següent frase: "El ser humà és la mesura de totes les coses, és el centre del univers". Per tant, tot l'art estarà fet i pensat per al ser humà.

Per què aquesta etapa rep el nom de renaixement?

Perque hi ha un renaixer de l'art greco-romà. Els artístes intenten imitar l'art grego-romà, per tant:
  • En escultura, es fan homes perfectes, esculturals, simètrics, ben proporcionats...
"El David". Miquel Angel
  • Pintura: degut a l'humanisme es pintaran sobretot la figura del ser humà.
"La gioconda". Leonardo Da Vinci





  • Arquitectura: recorda les línies rectes del l'art greco-romà:
"Monasteri del Escorial". Herrera
  •  i la música? En música no s'imita la música grega perquè no es té constància de com sonava. Així doncs, s'adopta una mateixa música per a tota Europa durant el S.XV, serà franc-flamenca, que es feia als països baixos.

martes, 23 de noviembre de 2010

Què és la durada?

Definició: La durada és la qualitat del so que ens indica el temps que un so ha està sonant. Però en música, com indiquem quant dura cada so? Basicament ho sabem per les les figures musicals:

Aquestes quadre l'has de memoritzar ja que és la base de la durada i per tant del ritme.


o per si ho veus més clar d'aquesta altra manera:



Hi han tres signes musicals bàsics que poden modificar la durada de cada nota:
  • El puntet (·) és un signe musical que es col·loca a la dreta de la nota i la seva funció es afegir la meitat del valor de la nota que acompanya. Exemple:
    • una blanca en puntet vale 3 temps (2 de la blanca + 1 del puntet (la meitat de 2)).
    • una redona en puntet val 6 temps (4 de la redona + 2 del puntet (la meitat de 4)).
  • La lligadura és un signe musical amb forma d'arc que es col·loca de manera que uneix dues o més notes i la seva funció es sumar el valor de totes les notes a les que afecta, sempre i quan la nota tingui el mateix nom. Exemple:
    • Un sol negra lligada a un sol blanca i a un sol corchera a de durar 3'5 temps (1 de la negra, dos de la blanca i mig de la corxera).

  • Calderón: és un signe musical que es col·loca damunt o devall la nota la que afecta i la seva funció es allargar la nota indefinidament a gust del director o interpret.


Però un redona (per exemple) que dura 4 temps no durarà sempre lo mateix ja que dependrà de quan valga cada temps, depén del TEMPO. El tempo és la velocitat en què s'interpreta una peça musical i està condicionat per la PULSACIÓ.

Metrònom

Un metrònom indica de manera constant les pulsacions. Per tant, ens indica el tempo (velocitat) en què s'ha d'interpretar una peça musical.  Pots entendre-ho millor pitxant sobre el metrònom interactiu
Aquí tens un metrònom online en la que pots modificar la velocitat.

jueves, 11 de noviembre de 2010

música instrumental edad mitjana


Hem de tenir en compte que la música instrumental en aquesta època només tenia la funció d'acompanyar la veu. No amb acords, sinó tocant la mateixa melodia que la veu amb petites variacions (heterofonia).
No obstant, l'única música purament instrumental s'utilitzava per al ball típic de l'edat mitjana la estampie.

En aquesta època els instruments es classificaven en alts i baixos en funció de la seva sonoritat:
  • Els alts tenien una sonoritat molt forta
  • Els baixos eren aquells de sonoritat molt més dèbil.

lunes, 8 de noviembre de 2010

Paseig per l'historia de la música

Pots ampliar pulsant aquí

Cronologia de compositors


Mapa conceptual. Sintesi

Mapa conceptual. (molt clar)

Activitat jclic

Activitat renaixement

Jclic de continguts generals

Exercicis interactius 

Exercicis interactius I

Test de coneixements generals 


Copia al teu quadern els enunciats i respostes de les següents preguntes
1.      Quins segles compren el renaixement?
2.      Per què rep aquest nom el període?
3.      On neix el renaixement?
4.      Quin és l’avanç científic que afecta directament a la música?
5.      Què és l’ humanisme?
6.      Explica les característiques musicals de l’època
7.      Per què s’adopta la música franco-flamenca?
8.      En l’àmbit instrumental, què passa?
9.      Quins són els instruments més comuns a l’època?
10.  Com es classifiquen els instruments?
11.  Com es classificaven els instruments a l’època?
12.  Quin és l’instrument típic a Espanya?
13.  Què són els estils nacionals?
14.  Quin estil vocal, neix Espanya i qui és el seu màxim compositor?
15.  Què és i que pretén un Madrigal?
16.  Què és una tablatura?
17.  Quina forma neix en l’àmbit instrumental i era usada per ballar?
18.  Per què és important la música en l’església?
19.  Menciona 2 compositors fonamentals de cada país
20.  Qui és el millor compositors de nadales de l’època?
21.  Per què és considerada aquesta època com el segle d’or de la música espanyola
22.  Digues les dos diferències fonamentals entre les formes vocals catòliques i les protestants?
23.  Per què la música instrumental és tant important en aquesta època i quins són els factors que ho permeten?

repàs

Repàs signes musicals

Repàs llenguatge musical

La partitura

miércoles, 3 de noviembre de 2010

Amplitud d'ona

DEFINICIÓ: La intensitat és la qualitat del so que defineix el só en fort o fluix.

L'amplitud de l'ona determina aquesta qualitat.
De esta manera, com més gran és l'amplitud de l'ona  més fort sonarà i a l'inrevés.


Observa aquest exemple de "Piratas del Caribe" modificat. Què passa amb les ones? Són sempre iguals?



Però com representem en música la intensitat
Amb les matiços dinàmicsDistinguim 2 grans tipus de matiços:

    a. Els que no canvien d'intensitat i són: (de més fort a més fluix)
    • ff: fortíssim 
    • f: fort
    • mf: mig fort
    • mp: mig piano
    • p: piano
    • pp: pianíssim
Exemple de canvis bruscos d'intensitat: 


ACTIVITAT:
  • En quina dinàmica comença? 
  • Quants canvis bruscos d'intensitat hi ha? En quin minut i segon passa?



    bCanvi d'intensitat progressiva i són els següents:
    • Crescendo: poc a poc més fort
    • Decrescendo o diminuendo: poc a poc més piano
    • Reguladors: són els angles que ens indica des de quina nota comença  i acaba el crescendo o decrescendo.
 RESUMINT...