lunes, 30 de mayo de 2011
PLAGIO WAKA WAKA DE ¿SHAKIRA?
Raro raro... no?
Etiquetas:
Curiositats altres
La pasión de vivir
Vida Tchaikovsky
Etiquetas:
Pel·lícules
domingo, 29 de mayo de 2011
Sinfonia de primavera
Vida de Schumann
Etiquetas:
Pel·lícules
jueves, 26 de mayo de 2011
lunes, 16 de mayo de 2011
miércoles, 4 de mayo de 2011
Concert per a instrument solista i orquestra.
El concert és una obra musical instrumental en què hi ha un principal protagonista (l'instrument solita) i una orquestra que acompanaya, dialoga amb aquest instrumentista.
A diferència de la resta de formes instrumentals, en el concert solista, al final del 1r temps s'afegeix una secció en la que el solista improvisa (fins a l'epoca de Beethoven) sobre els temes principals. És una secció de total lluiment tècnic de l'instrumentista. Aquesta secció rep el nom de CADÈNCIA
A diferència de la resta de formes instrumentals, en el concert solista, al final del 1r temps s'afegeix una secció en la que el solista improvisa (fins a l'epoca de Beethoven) sobre els temes principals. És una secció de total lluiment tècnic de l'instrumentista. Aquesta secció rep el nom de CADÈNCIA
Els instruments solistes, per excel·lència, en aquesta època són, sobretot, el violí i el piano. No obstant hi ha concerts per a quasi tots els instruments de l'època.
Exemples:
Concert nº5 per a piano i orquestra de L.V. Beethoven 1r moviment.
Concert nº5 per a piano i orquestra de L.V. Beethoven 2n moviment.
Concert nº5 per a piano i orquestra de L.V. Beethoven 3r moviment.
Concert nº3 per a violí i orquestra de W.A Mozart 1r moviment.
Concert nº3 per a violí i orquestra de W.A Mozart 2n moviment.
Concert nº3 per a violí i orquestra de W.A Mozart 3r moviment.
Concert solista per a altres instruments com per exemple trompeta o violoncell:
Concierto trompeta haydn (els 3 moviments estan en els dos videos)
Haydn Cello Concerto No.1 in C Major. 1r mov.
Haydn Cello Concerto No.1 in C Major. 2n mov.
Haydn Cello Concerto No.1 in C Major. 3r mov.
Etiquetas:
classicisme
martes, 3 de mayo de 2011
SONATA
La principal forma per a teclat és la sonata o sonatina.
La sonata és una forma musical instrumental per a pocs instruments. Poc a poc, la sonata serà quasi exclusivament per a piano, o piano + un altre instrument.
Aquesta forma musical és important perque altres formes musicals com la simfonia o el quartet de corda adoptan la forma de la sonata. La anomenada FORMA SONATA.
NOTA: Moltes sonates estan estructurades en 3 moviments i no en 4 com és normal.
Un dels compositors que més sonates de gran qualitat ha creat, per a piano, és Mozart
Sonata nº14 en Cm de Mozart. 1r moviment.
Sonata nº14 en Cm de Mozart. 2n moviment.
Sonata nº14 en Cm de Mozart. 3r moviment.
Alguna sonata per a piano i un altre instrument pot ser la següent: (en aquest cas per a violí i piano)
Beethoven violin sonata in G major_ I. Allegro.
Beethoven violin sonata in G major_ II. Tempo di Minuetto
Beethoven violin sonata in G major_ III. Allegro vivace
La sonata és una forma musical instrumental per a pocs instruments. Poc a poc, la sonata serà quasi exclusivament per a piano, o piano + un altre instrument.
Aquesta forma musical és important perque altres formes musicals com la simfonia o el quartet de corda adoptan la forma de la sonata. La anomenada FORMA SONATA.
NOTA: Moltes sonates estan estructurades en 3 moviments i no en 4 com és normal.
Un dels compositors que més sonates de gran qualitat ha creat, per a piano, és Mozart
Sonata nº14 en Cm de Mozart. 1r moviment.
Sonata nº14 en Cm de Mozart. 2n moviment.
Sonata nº14 en Cm de Mozart. 3r moviment.
Alguna sonata per a piano i un altre instrument pot ser la següent: (en aquest cas per a violí i piano)
Beethoven violin sonata in G major_ I. Allegro.
Beethoven violin sonata in G major_ II. Tempo di Minuetto
Beethoven violin sonata in G major_ III. Allegro vivace
Etiquetas:
classicisme
lunes, 2 de mayo de 2011
Simfonia
DEFINICIÓ: Una simfonia és una obra musical instrumental per a orquestra sense cap instrument solista.
L'ORIGEN de la simfonia el trobem per 2 vies:
- Per la influència del concert rippieno de barroc (en què a diferència del concert solista i grosso, no hi havía instruments solistes)
- Separació total de l'obertura de l'òpera. L'obertura és la peça musical instrumental tocada per la orquestra que introduia l'òpera. Poc a poc, aquesta obertura es tocava sense la necessitat de interpretar tota una òpera. Tanta és l'afinitat entre obertura i simfonia que, a l'època, sovint, es denominava sinfonia a l'obertura.
En aquesta època l'orquestra es modifica, respecte de l'orquestra primitiva del Barroc.
Orquestra típica clàssica es desenvolupa a la ciutat de Manheim, on Stamitz (director de l'orquestra de Manheim) introduix les següents novetats.
- Ampliació del nombre d'instrumentistes de les seccions de corda. (Pitjar aqui per veure més clarament)
- Formació típica "a dos" en les seccions de vent:
- 2 oboes
- 2 fagots
- 2 flautes
- 2 trompetes
- 2 trompes
- Incorporació del clarinet a l'orquestra
- Importància del concertino
- Aparició de la figura del director d'orquestra (substitueix al clavicembal)
- Gran disciplina orquestal pel que fa al sentit dels arcs dels instruments de corda (arc amunt i arc a baix tots alhora)
Es per aquests motius que, es pot dir, que Manheim es el bressol de la musica instrumental, especialment de la simfonia.
Haydn, es considerat el pare de la simfonia per la gran quantitat d'obres. 104 simfonies. Haydn tenia sentit de l'humor en fer simfònies com ara la nº45 la simfonia de "los adioses" en la que, en el darrer moviment els músics van abandonant l'escenari a poc a poc, fins abandonar al director.
SIMFONIA Nº 45 " Los adioses" de Haydn
No obstant, Mozart va fer 41 Simfonies i Beethoven 9. Cal dir que, les de Betthoven són considerablement més "el·laborades", més "complexes"
Alguns exemples de simfonies completes són:
Simfonia nº94 "la sorpresa" de Haydn. 1r temps
Simfonia nº94 "la sorpresa". 2n temps
Simfonia nº94 "la sorpresa". 3r temps
Simfonia nº94 "la sorpresa". 4t temps
Simfonia Jupiter nº 41 de W.A.Mozart. 1r temps o Moviment (es lo mateix)
Simfonia Jupiter nº 41 de W.A.Mozart. 2n temps
Simfonia Jupiter nº 41 de W.A.Mozart. 3r temps
Simfonia Jupiter nº 41 de W.A.Mozart. 4t temps
Simfonia nº 5 "El destí"de L.V.Beethoven. 1r temps
Simfonia nº 5 "El destí"de L.V.Beethoven. 2n temps
Simfonia nº 5 "El destí"de L.V.Beethoven. 3r temps
Simfonia nº 5 "El destí"de L.V.Beethoven. 4t temps
Escoltar totes les simfònies aquí resulta impossible, per tant, us recomane que escolteu simfonies imprescindibles com ara la tercera, sexta, septima i novena de Betthoven (encara que aquestes últimes són de estil romàntic) i moltes de Mozart (sobretot des de la simfonia 36 fins la 41)
Simfonia nº94 "la sorpresa". 2n temps
Simfonia nº94 "la sorpresa". 3r temps
Simfonia nº94 "la sorpresa". 4t temps
Simfonia Jupiter nº 41 de W.A.Mozart. 1r temps o Moviment (es lo mateix)
Simfonia Jupiter nº 41 de W.A.Mozart. 2n temps
Simfonia Jupiter nº 41 de W.A.Mozart. 3r temps
Simfonia Jupiter nº 41 de W.A.Mozart. 4t temps
Simfonia nº 5 "El destí"de L.V.Beethoven. 1r temps
Simfonia nº 5 "El destí"de L.V.Beethoven. 2n temps
Simfonia nº 5 "El destí"de L.V.Beethoven. 3r temps
Simfonia nº 5 "El destí"de L.V.Beethoven. 4t temps
Escoltar totes les simfònies aquí resulta impossible, per tant, us recomane que escolteu simfonies imprescindibles com ara la tercera, sexta, septima i novena de Betthoven (encara que aquestes últimes són de estil romàntic) i moltes de Mozart (sobretot des de la simfonia 36 fins la 41)
Etiquetas:
classicisme
Suscribirse a:
Entradas (Atom)