Permetia que sintetitzadors de diferents marques pugueren comunicar-se entre si i gravar el que es tocava en un aparell anomenat seqüenciador.
Això va revolucionar la forma de fer música ja que qualsevol podia programar encara que no fos un bon executant.
Els sintetitzadors més representatius:
Yamaha DX7
Roland D-50
SAMPLER
Un sampler és un instrument musical electrònic similar en alguns aspectes a un sintetitzador però:
No genera sons,
utilitza gravacions (o samples) de sons que són carregades o gravades en ell per l'usuari
Els sons podenser reproduïts mitjançant
un teclat,
un seqüenciador o
un altre dispositiu per a interpretar o compondre música.
Posteriorment els samplers s'inclouran en els teclats que podran fer qualsevol so, només pulsant un botó.
TECNO:
ORIGEN:
Neix a Detroit
Finals 70
Sons de Krafwerk + funky + sintetitzadors + freejazz.
CARACTERISTIQUES MUSICALS:
Tempo: 115-160 bpm o ppm.
Veu: amb accent de rapperò és una eina sonora, no preten comunicar.
Ús de Samplers
Vinculada a les pistes de ball
HOUSE:
ORIGEN
La transició entre la música disco dels 70 i el Dance dels 80, es produeix bàsicament en els estudis de gravació. Segons afirmacions de Gloria Gaynor, el canvi s'origina a causa que els productors comencen a tenir sobre-costos en les seves edicions. Així que se substitueixen les seccions de cordes i vent, i l'ampli planter de músics de sessió per sofisticats seqüenciadors i caixes de ritmes .
Es va originar a Chicago, Estats Units, cap a començaments dels anys 1980.
Inicialment, es va fer popular en les discoteques orientades cap al públic:
Afroamericà,
latino i
gai.
Posteriorment va arribar a Europa, on es convertirà a mitjans dels 90 en un fenomen massiu amb una influència dominant en altres estils musicals:
com el pop i
la música de ball
CARACTERISTIQUES MUSICALS:
El house és un estil de música electrònica de ball
Ús d'un prominent cop de bombo amb cada beat (pulsació) a 118-135 bpm.
Ritme bàsic de la música disco (amb caixa als temps 2 i 4.
Poderoses línies de baix sintetitzades, bateries electròniques, samples de funk i pop, i
vocals potenciades amb filtres reverb o delay.
Jack:
Apareix reiterativament als títols de les cançons d'aquest estil
És la emoció que genera aquest tipus de música
També és el nom del ball house.
Exemple:
EBM:
Electronic Body Music
Mira el video i contesta les següents preguntes:
Ón neix el EBM?
Influències d'altres músiques?
Caracteístiques musicals?
CULTURA HIP HOP:
Neix a finals 60
Arrels afroamericans
Però als anys 80 s'incopora la música electrònica al mon del hip-hop
ELS 4 "ELEMENTS"
Arts gràfiques: grafit
Ball:Breakdance
Missatge: MC o Rapper
Master of Ceremonies (Mestre de Cerimònies)
Se'ls aplicava originalment a les persones la ocupació era animar el públic en festes on la música era punxada per un DJ.
a 1971, neix elminimoog que solventa els inconvenients dels primer sintetitzadors.
Època daurada (75-79) amb temes com aquest:
Ús del sintetitzador en la música rock. Neix el ROCK SIMFÒNIC.
Grups vanguardistes comencen a buscar noves sonoritats amb el sintetitzador. Els més destacats són:
Krafwerk a alemanya
Devo a EEUU
Te com a conseqüència, a finals dels 70 principis dels 80, el naixement del TECNO-POP (també anomentat SYNTHPOP o TECNO) derivat del New Wave.
Neix la primera "caja de ritmos" es basa en la programació de patrons rítmics, que són grups limitats de compassos que es reprodueixen de forma cíclica.
A principis dels anys 50, Robert Beyer i Herbert Eimert van comprondre la primera peça musical interpretada exclusivament (per tons generats electrònicament mitjançant els sintetitzadors. Però no va ser fins 1953 quan Stockhausen va compondre Studie I (1953) i Studie II (1954) les quals van impactar en el panorama de la música contemporània culta per les noves possibilitats sonores:
Neix el microtonalisme: amb el sintetitzador es poden fer més de dotze sons de la escala, és a dir es poden fer molts sons entre semitó i semitó.
Necesitat de plasmar aquesta nova música d'una manera gràfica, ja que la tradicional no és capaç que fer aquests nous sons.
Com a conseqüència dels experiments i de les obres dels compositors cults vists fins ara la música electrònica comença a entrar en la música popular.
Dècada 1960. Popularització del sintetitzador
Recordem que els primers sintetitzadors varen sortir als anys 20.
Moog amb el primer sitetitzador Compareu-lo amb el minimoog
Bob Moog, va construir els primers prototips de sintetitzadors.
Inconvenients:
Complex
De gran tamany
Pesat
Avantatges:
Crea sons abans inaudits
Wendy Carlos:
Versiona a Bach amb sons creats per sintetitzador.
Te tant d'exit que guanya un grami i el sinte es fa molt popular
Rave:
El terme rave emprat als anys 50 per descriure festes salvatges bohemies però
en 1967, s'utilitza per primera vegada per descriure un esdeveniment de música electrònica que va tenir lloc a Londres el 28 de gener de 1967, titulat el "Million Volt Light and Sound Rave". En aquest esdeveniment es va tocar per primera i única vegada un collage experimental sonor compost especialment per al'ocasió per Paul McCartney de The Beatles, el llegendari Carnival of Light.7
Consisteix a crear obres musicals amb sons concrets de tota mena:
S'enregistren sons, en una cinta magnètica, de la natura o d'altres peces musicals
i es manipula al laboratori.
La cinta magnètica es converteix en:
un suport fonamental gràcies a què és pot tallar i empalmar, la qual cosa dona moltes opcions a l'hora d'editar la nova obra musical.
Obra ja que, aquesta nova música es pot enregistrar i reproduir, però no interpretar en directe (donat que és feina de laboratori).
Magnetofon
COMPOSITORS DESTACATS:
Pierre Schaeffer:
Destaca per fer le primeres manipolacions de sons "concrets",. Aquestos sons eren procedents de la natura.
Classifica els sons de la següent manera:
D'origen humà (respiració, crits, veus, etc..)
D'origen no humà (instruments, ambients sorolls, maquinària...)
Pierre Schaeffer
Pierre Henry.
"La música concreta tiene que ver con el arte de la decisión, el arte de la elección. Seleccionas un sonido respecto a otro y ahí es donde comienza la composición". Pierre Henry
En 1907, el compositorFerrucio Busoniva escriure un manifest que comentava la necessitat d'incloure noves sonoritats a la música, que serà el punt de partida de la música futurista.
Consisteix en tocar notes en la palma de la ma o colze
En partitura
Incorporar a la música renous habituals de la vida quotidiana com per exemple d'un tren: Dinamismo di un treno (1912) de Russolo.
Però com conseguien aquestos sons? Amb elsEntonarumori, que són aparells capaços de crear renous. Cada altaveu emitia un renou diferent. Exemple: "Despertar d'una ciutat" de Luigi Russolo.
Instruments electrònics
Theremin:
1920
Primer instrument electrònic
Ones Martenot:
1928
Monofònic
Amb teclat i altaveu
Característic els Glissandi
Sintetitzador:
Es va inventar en la dècada 20
En la dècada 50, compositors cultes fan les primeres peces musicals
Es va fer popular en la dècada 60
Mitjançant la manipulació electrònica de les ones és capaç de crear i emetre nous sons artificials amb un teclat i un altaveu.
Wendy Carlos:
1968
Versiona a J.S.Bach amb "Switched-on Bach" (Bach enchufado)
Concert de Brandemburg n.3 en SolM
Cantata 147 de J.S.Bach
Aria de la suite n.3 en ReM
En la dècada 70:
Neix el rock progressiu . Destaquen grups com:
Pink Floid
Yes
Neix el minimoog
Cinta magnètica:
Objecte d'experimentació per crear collages sonors a partir de gravacions prèvies ja que
per mitia tallar, muntar i editar.
Imprescindible per al desenvolupament de la música concreta.
Resumen El futurisme en música Manifiesto Futurista de Filippo
Donar més importància a l'aspecte visual que a la sonodirdad musical. per tant:
Imprescindible pantalles gegants de vídeo.
Joc de llums en els concerts.
Saturació en la distorsió de guitarres elèctriques.
Simplicitat rímica. (Veure exemple Heavy metal).
Surgeixen algunes de les bandes de rock més importants.
Capaços de penar tot un estadi.
Música Rock és líder en venda.
Bandes:
Led Zepellin.
Deep Purple
Queen.
Balck Sabbat.
Pink Floid.
Entre altres...
ESTILS MUSICALS:
És en aquesta dècada quan el Rock comença a diversificar-se en molts subgèneres.
A) Per una banda, apareix el HEAVY METAL i el HARD ROCK.
HARD ROCK:
És més proper al Blues però amb una sonoritat molt més potent.
Destaquem grups com AC / DC, Motorhead, Deep Purple, Led Zepellin o Judes Priest.
HEAVY METAL:
Cuida més l'aspecte extern del músic.
Cuir.
Cazadora amb claus.
Vaqueros cenyits
Cabell molt llarg
Grups: Motörhead, Aerosmith, Black Sabbat, Manowar, etc..
B) Per altra banda, en l'altre extrem dels durs, neixen 2 tendencies:
MUSICA DISCO:
Prové del Soul Negre i del Funky.
És fa famosa arrel de la pel·lícula "Saturday Night Fever", on s'observa que és música pensada per ballar.
Conseqüència: Les discos guayen fans i clients.
POP MOR:
Un pop molt melòdic i amb poca substància.
Música fàcil d'escoltar.
Famosa gràcies a grups com The Carpenters o ABBA
C) ALTRES ESTILS:
Rock Simfònic o Progressiu:
Consiteix a afegir al rock elements de la música clàsica.
Destaquen: Pink Floyd, Genesis o Yes.
Un exemple encara que es de l'any 91 és "Nothing else matters"
Glam-rock:
Caracteritzat per:
L'ús de maquillatge en els homes.
Vesturari extravagant.
Ambigüetat sexual.
Liderat per:
David Bowie (El home de les mil cares)
Queen.
En espanya Miguel Bosé
Reggae:
Nascut a Jamaica
Música asociada als rastafaris pacífics que els agrada la marihuana
Ritme ballable
Gran varietat d'instruments de percussió
Ritme típic de guitarra elèctrica és una mescla dels rítmes següents:
Bob Marley és el principal representant.
Rock Latino: Liderado por Santana.
Ska:
Caracteritzat per les notes a contratemps de la guitarra elèctrica.
És música acollida per "los cabeza rapada", normalmente blancs de classe obrera.
Lletres protesta sobre la societat
Ska-p és el grup espanyol més conegut
Abans del 73, gran proliferació de cantautors que copien l'estil de Bob Dylan.
Destaquen: Leonartd Cohen, Joni MItchell, Neil Young o Bruce Springsteen.
"Allelujah" de L.Cohen
"Blinded by the light". B.Springteen
Punk:
A causa de la crisi econòmica (crisi del petroli) del 74 a Europa,més concretament a Gran Bretanya, comença a sorgir una generació de joves aturats, violents i sense futur amb lema"No Future".
En altres èpoques, els joves varen trobar en el rock la manera d'entretenir-se i rebelar-se, però en aquesta dècada, els artistes de rock eren multimillonaris, per tant els joves no es sentien identidicats
Es caracteritzen per la seva roba de pobresa, pentinat amb cresta, amb ulleres de sol ("no future").
Música:
Fàcil.
Tempo ràpid
Els crits són constants.
Pogo: ball típic inventat per baixista de Sex Pistols, que consistia en botar constantment i al mateix temps pegar-se cops en el cap uns amb l'altres.
Alguns grups destacats eren The Ramones, Sex Pistols o The Clash ...
A principis dels anys 60, el Rock'n'Roll, havía passat de ser una mode d'una generació de joves inconformistes que trovaren en el rock'n'roll la via d'expressió a la reveindicació de llibertat a ser una moda del negoci de les discogràfiques.
És en aquesta època quan el rock'n'roll perd el "roll" i neix la música que rep el nom de Rock, la qual derivarà en molts estils.
Les diferències principals entre Rock'n'Roll i Rock són:
El Rock reafirma i potencia l'element electrònic, (Guitarra electrica, Baix elèctric, Batería i veu).
En aquest àmbit, el Rock s'extendrà als dos costats de l'Atlàntic (Europa i Amèrica)
Grups representants Europeus:
The Beatles
The Rolling Stones
The Who
The Animals
Entre altres..
Grups representants Americans:
The Doors
Jimmy Hendrix
Janis Joplin
Entre altres...
LA INVASIÓ ANGLESA
Gràcies a la Radio o les discogràfiques, el rock'n'roll no va quedar solament a America sinó que va arribar a Europa, on més concretament, en Gran Bretanya, apareixen grups molt importants que fan música derivada del Rock'n'Roll Americà. Estudiarem només eels dos grups més significatius: The beatles i The rollings.
Considerats "chicos malos" a diferència dels Beatles per:
Actitud provocadora i inconformista.
No van tan ben vestits com els Beatles.
Són fidels del R&B per tant fan música d'influència negra (Chuck Berry).
Moltes vegades els seus concerts acaben en baralles.
Considerats els primers en fer rock sense "roll"
Un dels seus grans èxits va ser "Satisfaction"
Cal dir que, encara que aparentment Els Beatles i els Rolling són contraris i rivals, ha sigut necessari l'un de l'altre per poder triomfar de la manera que ho varen fer.
LA RESPOSTA AMERICANA
La resposta del contienen Americà la trobem aCalifornia, on es fa un tipus de Rock:
Música simple i enganxosa
amb lletres:
Despreocupades de la vida dels surfistes i ambients de platja
Injustificadament optimistes.
"Beach Boys" és el grup més conegut.
A mitjans dels 60 i, com a conseqüència del moviment "Beat", la joventut de New York, San Francisco i Los Angeles s'inicien en el moviment Hippie amb els seus postulats de pau, amor, no violència i drogues.
Valors i estètica Hippie
En aquesta època i en aquest moviment, certes drogues estaven permeses, especialment el LSD, la qual cosa influeix en la música de l'època, perquè molts grups investiguen i intenten simular els efectes alucionògens d'aquest àcid. Estem en el naixement del àcid-rock o Rock psicodèlic. Un dels exemples d'aquesta busqueda de plasmar musicalment els efectes del LSD el trobem a la cançó "Lucy in theSky with Diamons" dels Beatles.
En la línia dels postulats Hippies naixen lesfolksongs, que són cançons protesta, és a dir, naix el cantautorofolksingeren l'estil de Folk-Rock. El cantauror més destacat les Bob Dylan.
Observeu la temàtica de la cançó "Subterranean Homesick Blues"
Observeu quina formació instrumental està tocant en la cançó "Hurricane".
També és a mitjans dels anys 60 quan naix el Funk o Funky:
en l'ambient nocturn de les comunitats negres
músics afroamericans fusionaren soul, soul jazz y R&B donant lloc a un nou estil rítmic i bailable
Música que predomina:
Part rítmica
Els riffs de baix elèctric com motiu central de les cançons.
Slap bass:
Literalment bufetada baix (de la manera en què es toca el baix)
Tecnica del baix que es fa tocant notes greus amb el pulgar i notes més agudes amb els altres dits de manera que pot imitar en certa manera a la bateria.
Exemple: (del funk de hui dia no dels anys 60)
James Brown és un dels més importants en aquest estil. "I feel good" és la cançó que el va fer famòs.
Un altre exemple d'aquesta música tan rítmica és:
ELS MACROFESTIVALS
Desde els anys 50, s'habíen organitzat concentracions musicals però la dècada dels 60 serà la dels macrofestivals com:
Miami Pop Festival.
El de Monterrey.
Atlanta Pop Festival.
En 1969, el més conegut, "Woodstock Musica and Art Fair Festival" (més conegut com el de Woodstock). on es respirava absolutament ambient Hippie i on va cumplir a la perfecció el lema "Sexo, drogas i Rock'n'roll".
Cartell publicitari del festival
Vista panoràmica del festival
3 dies de música ininterrompuda.
Festival on es respirava absolutament ambient Hippie i on va cumplir a la perfecció el lema "Sexo, drogas i Rock'n'roll".
