Concert per a instrument solista i orquestra.

El concert és una obra musical instrumental en què hi ha un principal protagonista (l'instrument solita) i una orquestra que acompanaya, dialoga amb aquest instrumentista.

A diferència de la resta de formes instrumentals, en el concert solista, al final del 1r temps s'afegeix una secció en la que el solista improvisa (fins a l'epoca de Beethoven) sobre els temes principals. És una secció de total lluiment tècnic de l'instrumentista. Aquesta secció rep el nom de CADÈNCIA

Els instruments solistes, per excel·lència, en aquesta època són, sobretot, el violí i el piano. No obstant hi ha concerts per a quasi tots els instruments de l'època.

Exemples:

Concert nº5 per a piano i orquestra de L.V. Beethoven 1r moviment.




Concert nº5 per a piano i orquestra de L.V. Beethoven 2n moviment.


Concert nº5 per a piano i orquestra de L.V. Beethoven 3r moviment.



Concert nº3 per a violí i orquestra de W.A Mozart 1r moviment.


Concert nº3 per a violí i orquestra de W.A Mozart 2n moviment.


Concert nº3 per a violí i orquestra de W.A Mozart 3r moviment.



Concert solista per a altres instruments com per exemple trompeta o violoncell:

Concierto trompeta haydn (els 3 moviments estan en els dos videos)



Haydn Cello Concerto No.1 in C Major. 1r mov.


Haydn Cello Concerto No.1 in C Major. 2n mov.


Haydn Cello Concerto No.1 in C Major. 3r mov.

SONATA

La principal forma per a teclat és la sonata o sonatina.
La sonata és una forma musical instrumental per a pocs instruments. Poc a poc, la sonata serà quasi exclusivament per a piano, o piano + un altre instrument.

Aquesta forma musical és important perque altres formes musicals com la simfonia o el quartet de corda adoptan la forma de la sonata. La anomenada FORMA SONATA.

NOTA: Moltes sonates estan estructurades en 3 moviments i no en 4 com és normal.

Un dels compositors que més sonates de gran qualitat ha creat, per a piano, és Mozart

Sonata nº14 en Cm de Mozart. 1r moviment.


Sonata nº14 en Cm de Mozart. 2n moviment.


Sonata nº14 en Cm de Mozart. 3r moviment.



Alguna sonata per a piano i un altre instrument pot ser la següent: (en aquest cas per a violí i piano)

Beethoven violin sonata in G major_ I. Allegro.


Beethoven violin sonata in G major_ II. Tempo di Minuetto


Beethoven violin sonata in G major_ III. Allegro vivace

Simfonia

DEFINICIÓ: Una simfonia és una obra musical instrumental per a orquestra sense cap instrument solista.

L'ORIGEN de la simfonia el trobem per 2 vies:

1. Per la influència del concert rippieno de barroc (en què a diferència del concert solista i grosso, no hi havía instruments solistes)
2. Separació total de l'obertura de l'òpera. L'obertura és la peça musical instrumental tocada per la orquestra que introduia l'òpera. Poc a poc, aquesta obertura es tocava sense la necessitat de interpretar tota una òpera. Tanta és l'afinitat entre obertura i simfonia que, a l'època, sovint, es denominava  sinfonia a l'obertura.

       En aquesta època l'orquestra es modifica, respecte de l'orquestra primitiva del Barroc.

Orquestra típica clàssica es desenvolupa a la ciutat de Manheim, on Stamitz (director de l'orquestra de Manheim) introduix les següents novetats.

• Ampliació del nombre d'instrumentistes de les seccions de corda. (Pitjar aqui per veure més clarament)
• Formació típica "a dos" en les seccions de vent:
• 2 oboes
• 2 fagots
• 2 flautes
• 2 trompetes
• 2 trompes
• Incorporació del clarinet a l'orquestra
• Importància del concertino
• Aparició de la figura del director d'orquestra (substitueix al clavicembal)
• Gran disciplina orquestal pel que fa al sentit dels arcs dels instruments de corda (arc amunt i arc a baix tots alhora)

    Es per aquests motius que, es pot dir, que Manheim es el bressol de la musica instrumental, especialment de la simfonia.

    Haydn, es considerat el pare de la simfonia per la gran quantitat d'obres. 104 simfonies. Haydn tenia sentit de l'humor en fer simfònies com ara la nº45 la simfonia de "los adioses" en la que, en el darrer moviment els músics van abandonant l'escenari a poc a poc, fins abandonar al director.

SIMFONIA Nº 45 " Los adioses" de Haydn

No obstant, Mozart va fer 41 Simfonies i Beethoven 9. Cal dir que, les de Betthoven són considerablement més "el·laborades", més "complexes"

Alguns exemples de simfonies completes són:

Simfonia nº94  "la sorpresa" de Haydn. 1r temps


Simfonia nº94  "la sorpresa". 2n temps


Simfonia nº94  "la sorpresa". 3r temps


Simfonia nº94  "la sorpresa". 4t temps


Simfonia Jupiter nº 41 de W.A.Mozart. 1r temps o Moviment (es lo mateix)


Simfonia Jupiter nº 41 de W.A.Mozart. 2n temps


Simfonia Jupiter nº 41 de W.A.Mozart. 3r temps


Simfonia Jupiter nº 41 de W.A.Mozart. 4t temps



Simfonia  nº 5 "El destí"de L.V.Beethoven. 1r temps


Simfonia  nº 5 "El destí"de L.V.Beethoven. 2n temps



Simfonia  nº 5 "El destí"de L.V.Beethoven. 3r temps



Simfonia  nº 5 "El destí"de L.V.Beethoven. 4t temps




Escoltar totes les simfònies aquí resulta impossible, per tant, us recomane que escolteu simfonies imprescindibles com ara la tercera, sexta, septima i novena de Betthoven (encara que aquestes últimes són de estil romàntic) i moltes de Mozart (sobretot des de la simfonia 36 fins la 41)

Música instrumental

    La música instrumental en l'època és d'una importàcia vital. És conseqüència directa de la gran evolució d'aquest gènere durant el BARROC.

La música instrumental en el Clasicismo

Quasi totes les formes musicals instrumentals havien de seguir un "model" amb una forma determinada. La Forma de la sonata va ser la que es va expandir cap a altres formes musicals com:

• La mateixa SONATA
• La SIMFONIA
• Molta música de cambra (especialment quartets de corda)
• CONCERT PER A INSTRUMENT SOLISTA I ORQUESTRA.

Definició: Forma musical (de la sonata, de ahí forma sonata) separada en 4 moviments de la següent manera:

Fer click per ampliar

Primer temps/moviment de la forma sonata te un tempo més o menys ràpid per tant seran Allegros o Moderatos en la estructura forma sonata (típica de la sonata) de la següent manera:

Forma sonata 1r Moviment

Exemple del primer temps de la Sonata Fàcil de Mozart per a piano Segueix el esquema alhora que veus el video


1r moviment simfonia nº40 Mozart


Segon moviment o temps forma sonata és de tempo pausat, per tant solen ser o andantes o adagios. Exemples:





Tercer moviment o temps de forma sonata, Solen ser Minuets i Trios amb caràcter de dansa (és podria ballar) o Scherzo amb un caràcter molt més enèrgic i amb molta més força. Exemples:
   
Minuet i Trio de Boccherini.     Forma ABA    A= Minuet    B= Trio


Scherzo de la sinfonia nº3 de Beethoven

QUART TEMPS DE LA FORMA SONATA, normalment es un temps ràpid en la forma sonata (amb la mateixa forma que el primer temps) o bé un RONDO. Un rondó és una forma musical on un tema musical es repeteix sovint en forma de estribillo. Per tant, la forma és ABACADA...

Exemple:

En el cas del 3r temps del concert nº5 "el emperador" per a piano i orquestra de Beethoven. És el següent Rondó:

Característiques musicals

La música d'aquesta època va ha tenir com a finalitat última entretenir al públic que la escolta. Per tant, havia de ser una música "senzilla", "elegant" i bonica per tal de, fer passar una bosa estona a´un públic que molts d'ells no tenen coneixements de música.

Característiques musicals y forma sonata

View more presentations from pauettt.

CARACTERÍSTIQUES MUSICALS

• Melodies simètriques de 4, 6 o 8 compasos (normalment) que es poden dividir en dos semifrases de 4 compasos en forma de pregunta resposta. Aquesta simetria recorda la simetria de l'arquitectura i l'escultura). Exemple:

Mira aquest video i compta quants compassos te cada frase i cada semifrase


Aquest video encara que és infantil es mostra una melodia simètrica

• Baix Alberti

                            Definicó i tipus de baix Alberti

Observa les notes de la ma esquerra del piano (la més baixa)

• FORMA SONATA: Forma en la que se manifestarà, prácticament, tota la música instrumental clàssica.

Contextualització

    L'art , en el neoclassicisme, el que es pretén és imitar l'art de la grècia clàssica, (un altre pic, ja que en el renaixement ja va haver un renaixer de l'art grec) sent aquest un art senzill, amb escultures simètriques i perfectes, etc.. és per això que hi ha una ruptura estilística molt gran entre l'art del barroc i la clàssica.

Diferencias arte barroco i neoclasico

View more presentations from pauettt.

ARTE NEOCLASICO

View more presentations from JUAN DIEGO

      Si vols ampliar informació referent a l'art neoclàssic fes click aquí 

      En música no es neoclasssicisme, sinó classícisme (donat que en el renaixement, la música no va renaixer perque no es tenia constàcia de com sonava). La música d'aquest període musical compren els anys 1770-1820 aproximadament, (moment en què desapareix el baix continu),  i serà Viena (Austria) la ciutat de la música per exel·lència, ciutat on viuran els tres grans compositors de l'epoca Haydn, Mozart i Beethoven.

      Però què passa de 1720 a 1770?  Hi ha un estil musical que va definint un art més galant, elegant, senzill amb la finalitat d'entretindre, estem en el preríode del Pre-classicisme. Per tant, podem dir que, J.S.Bach feia una música que començava a estar antiquada, i per tant tenia unes crítiques molt dures per fer una música massa complexa i difícil d'entendre. És per aquest motiu, que no s'ha tocat la seva música fins el S.XIX.

      En la música es pretenen els mateixos principis estètics que en les altres arts:

• l'elegància,
• la senzillesa,
• la naturalitat,
• la BELLESSA i
• L'EQUILIBRI

amb la finalitat d'ENTRETENIR, ja que és una música pensada per a un públic que vol passar una estona agradable. Tots aquests principis es posen de manifest amb la implantació d'una sola forma en gairebé tots els àmbits de la música instrumental. És el cas de la Forma sonata.